dissabte, 25 de juny del 2016

Punt 184 (-38m) L'Aquari!

Ja mitjanament refets de la revetlla de Sant Joan decidim fer una immersió menys exigent que la darrera. Enfilem al punt 184. Es tracta d'una zona rocosa abans d'arribar a la platja de Fenals (Lloret de Mar) a 38 metres de profunditat.

BAIXEM!

La roca està fortament colonitzada i presenta forats de grans 
dimensions que convidarien a més d'un mero a fer-s'hi la "casa"

De meros res! Però no podem evitar meravellar-nos de la gran
varietat d'organismes que entapissen les seves parets.
Aquí en teniu una mostra!

Però potser que comencem a fer honor al nom amb el què hem 
decidit batejar aquest punt. A la imatge un dels "guardians" d'aquesta
roca, un cap roig o polla (Scorpaena scrofa) com en diem a Blanes.

Més arran de terra aquests rogers o molls de roca (Mullus surmuletus)
que es distingeixen dels molls de fang per les ratlles que té a la primera
aleta dorsal i per  tenir el morro més punxegut. I si aneu al mercat també 
trobareu que són més cares!
Però no us penseu, a Sardenya per exemple, prefereixen les de fang i
per tant, les de roca són les barates. I és que sobre gustos no hi ha res
escrit!

Un banc de variades (Diplodus vulgaris), no ha parat de venir-nos
a veure. Cosa curiosa, ja que normalment les veus al arribar i
després es fan fonedisses.

I encara hem quedat més meravellats quan de sobte ens hem vist
envoltats de tot aquest peix petit! 
I què són?

Doncs aquí els teniu, xucles (Spicara maena).
Tot un espectacle!

Malauradament aquest Aquari també té tot d'elements fruit de 
l'activitat humana com aquesta ampolla plena de sorra que no
sabem si feia de plom de la xarxa que té darrera.
I per si teniu cap dubte, els filets de sobre són fils de pescar
tan recents que encara no estan colonitzats.


Esperem que us hagin agradat aquestes fotografies, ja que l'endemà se'ns va inundar la càmera. Així que després de 4 anys de bon servei la nostra Canon G12 ens ha deixat...
I el pitjor del cas és que ja no es fabrica!!!!

Salut!




diumenge, 12 de juny del 2016

Punt 196 (-51m) Encara hi ha llagostes?

Avui hem decidit repetir un punt molt especial per la gran quantitat de llagostes que hi vàrem trobar al gener 2015 i sobretot perquè eren les més grosses que hem vist mai, el punt 196! 

Es tracta d'un conjunt de roquetes petites, que encara ara ens costa molt localitzar a 51m de profunditat.
BAIXEM!

Buf! Es nota que es primavera perquè l'aigua és ben tèrbola!!!
Tot i així les forcadelles (Anthias anthias) ens indiquen que som
prop de les roques

Però veiem que no estan soles. Aquí avui, com a les darreres
immersions, veiem un grup nombrós de rogers (Mullus surmuletus)

Les roques, tot i ser petites estan ben colonitzades. 
Al centre de la imatge l'anemone incrustant groga (Parazoanthus
axinellae)

I la presència anecdòtica d'aquesta gorgònia rosada (Eunicella
verrucosa). Però i les llagostes, on són???

Doncs no n'hem trobades tantes ni tan grans com la darrera vegada,
però són per tot arreu! Passejant alegrement pel fons, cosa no gaire
habitual.

Ficades en forats a mitja roca, una posició que els dóna més protecció.
Quantes en veieu a aquesta foto? 

O inclús arran de terra, encara que hagin de compartir espai amb
altres membres de la família. Les llagostes (Palinurus elephas), al
contrari de les gambes vermelles, són els mascles més grossos que les 
femelles. Es distingeixen  perquè els mascles tenen totes les potes
iguals mentre que les femelles tenen el 5è parell de potes modificat
en forma d'una petita pinça. Malauradament, de totes les fotos que 
els hi hem fet, tenen les puntes clavades a la sorra així que ens han
deixat amb la incògnita de si es tractava de femelles o senzillament
d'individus més joves que els observats a la darrera immersió.


Així que amb aquesta incògnita a nosaltres ja ens toca pujar cap amunt.
Salut!




diumenge, 5 de juny del 2016

Punt 320 (-29m) Un llissol i més!

Matí assolellat i mar tranquil·la, però nosaltres estem encara una mica ressacosos de la immersió d'ahir així que ens decidim per fer alguna cosa menys exigent. Anem al punt 320, que és una continuació de la mateixa barra de roques del punt 191, a 29m de profunditat davant de la platja de Fenals (Lloret de Mar).
Profunditat de Secchi: 13'3m, es nota que es primavera i l'aigua continua força tèrbola.
Baixem!

Encara no hem arribat al fons que d'entre la sorra distingim les 
taques que semblen 2 ulls al dors d'aquest llissol (Raja miraletus).
Però aconseguiu distingir-ne els seus veritables ulls?
Pitgeu sobre la foto per veure'l millor!

I si encara no us n'heu sortit, potser ara que ha decidit marxar
els podeu distingir millor. Si us fixeu, escapa resseguint sempre
la zona sorrenca tot intentant passar desapercebut!

Aquí la barra rocosa es troba desfeta en pedres disgregades que 
no fan més d'un metre d'alçada. A aquesta profunditat la presència 
d'algues és molt superior a les immersions que fem a més profunditat.
Però a nosaltres ens ha cridat particularment l'atenció la gran
 quantitat d'esponges canelobre (Axinella polypoides) que hi ha, 
que a més són molt ramificades.

Explorant les roques trobem aquesta mà de mort (Alcyonum acaule)
Un altre parent de les gorgònies, però d'estructura més tova. Si 
pitgeu sobre la imatge podreu veure els seus pòlips, aquesta mena
d'estrelletes fetes de tentacles que és per on s'alimenta.

Aquí les gorgònies blanques (Eunicella singularis) no sembla
que hi estiguin massa bé. Les poques que trobem tenen poques
ramificacions, o bé estan força colonitzades

Aquesta olivera (Leptogorgia sarmentosa), sembla que es trobi
en bon estat de salut encara que un tros de la branca superior 
estigui morta.

Tot i trobar-nos a una profunditat on es normal trobar aquesta 
espècie, mirant aquesta altra veiem que té les branques molt
descolorides, indicant que es troba en mal estat de salut.
Serà degut a les calorades de l'estiu passat?

Pels amants de les coses petites, avui tenim aquest llimac de mar
per vosaltres! Es tracta de la Thuridilla hopei. Tot i tenir una 
coloració variable, s'ha vist que els que viuen per sota dels
20m de profunditat són més blavosos que els veïns de zones
més superficials!

I pels amants dels peixos, aquí en tenim dos al peu d'aquesta
espoja canalobre: es tracta d'una parella de canaris (Symphodus
mediterraneus), la femella és la que té una taca negra prop de
la cua i una de groga a la base de l'aleta pectoral. El mascle
té totes dues taques ben negres i se li distingeixen unes línies
de punts dorsals.

Però per aquí sembla que hi hagin passat també persones molt
"desendreçades" que ens han deixat regalets com aquest cap
ben gruixut

O aquesta nansa

On si més no, algú abans que nosaltres ja s'ha encarregat
d'inutilitzar obrint-la per la part de darrera.

Salut!

dissabte, 4 de juny del 2016

Punt 21 (-54m) Gorgònies i altres bèsties!

Matí ennuvolat que fan que l'aigua sigui de color plom. Avui no podrem tirar el disc de Secchi, però mirant l'estació oceanogràfica (OOCS) que té el Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) a la capçalera del canyó submarí de Blanes, veiem que no hi ha corrents, així que ens decidim a donar un cop d'ull a les poblacions de gorgònies vermelles (Paramuricea clavata) que ja coneixem.

Enfilem cap al punt 21, a l'alçada de cala Canyelles a 54m de profunditat. Avui serà un d'aquests dies que portar un focus serà imprescindible!
Baixem!

L'aigua és bastant tèrbola degut a l'augment de plàncton, coses 
de la primavera!

La major part de les gorgònies vermelles 
(Paramuricea clavata) que trobem són
francament grans (70-90cm d'alçada!) 

I l'avantatge de veure-les en dies d'aigües tèrboles és que tenen els
pòlips oberts! Què són els pòlips? Són els individus que formen
una gorgònia. De fet les gorgònies són animals colonials i cada pòlip
té un aparell bucal amb tentacles com els d'una medusa per
 on s'alimenta. En aquesta imatge la gorgònia de l'esquerra té els 
pòlips tancats, és a dir, els tentacles estan amagats i només es veu
una estructura que sembla feta de filferro. En canvi les altres dues
tenen un aspecte més "peludet" degut a tots els tentacles minúsculs
que exposen. Però les tres tenen molt bon estat de salut!

Les continuem observant a la recerca que alguna s'hagi 
decidit a reproduir-se. És just amb la pujada de temperatura
primaveral que deixen anar un cordillet d'ous violats que
només per 5 dies es queden enganxades a la gorgònia. Després 
cauen i si  troben on agafar-se comencen a "germinar", 
tot i que són animals i no plantes!!!

Bé, postes d'ous no en trobem, però en canvi
en trobem algunes que no tenen gaire bon estat 
de salut. Una de les coses que ens ho indica
és que hi creixen altres organismes a sobre, 
com els què veiem a la banda dreta d'aquesta
gorgònia. Tampoc les decoloracions que té la
més petita de la dreta són un bon senyal.

I si ens apropem a la part que sembla més sana, veiem unes
branquetes molt escarransides. Aquestes puntes ja són mortes.
Per aquí encara fa fred (14ºC) així que potser per això no s'hagin
decidit a reproduir-se, però la mala cara que fan algunes podria
ser d'algunes pujades de temperatura notables que van patir l'any 
passat, com ens diuen els companys de l'estació oceanogràfica
CEAB-CSIC.

Això sí, en aquest bosc de gorgònies vermelles, també d'altres
es fan un lloc. Com aquesta gorgònia rosada (Eunicella verrucosa)

O aquesta olivera (Leptogorgia sarmentosa), molt
més abundant a menys profunditat.

Però el què ens ha agafat de sorpresa és el munt de rogers 
(Mullus surmuletus) que hem trobat! Ben bé el doble de grossos
que els què estem acostumats a trobar prop de la platja!
Sembla que fins i tot les forcadelles (Anthias anthias) se'ls
mirin curiosos des de dalt!

Avui amb l'ànsia de poder fer alguna foto bona d'una gorgònia sencera no ens hem parat a fotografiar els fils de pescar, que també n'hi ha! I és que se'n fa tard i toca pujar cap amunt!
Salut!