diumenge, 6 de desembre del 2015

Punt 177 (-48m): Lilliput!

Dia assolellat amb mar tranquil·la. Avui, com ja us hem dit al post anterior ens estrenem amb el disc de Secchi que ens marca 26.5m. És a dir, que les aigües són tan clares que fins a aquesta profunditat encara l'aconseguim distingir.

Som davant de la platja gran de Lloret de Mar i és el nostre tercer intent per trobar el punt 177! Sí, sí, el què sentiu, el tercer!!!! La primera vegada vàrem ensopegar una bona correntada i no el vàrem trobar, la segona tot i ser un dia esplèndid tampoc vàrem tenir sort i ni us ho vam explicar. I avui hi tornem.
Com és que tenim tants problemes? Segons la imatge del sonar d'escombrat lateral es tracta d'una roca de més de 30m de llargada, però molt aplanada. Així que potser es trobi soterrada per una capa de sediment.
Avui estem decidits a posar-hi paciència amb el sonar que portem a la barca per trobar-ho!

Després d'una estona de voltar amb els ulls clavats a la pantalla del sonar ens decidim per una zona que sembla més dura que la resta del fons. La veritat que és tan plana que no ho tenim clar. Però també les coordenades s'ajusten força a les què tenim.
Baixem!

NOOOOOOOOOO!!!!! Altra vegada sorra! Ja són ganes de 
baixar a 48m per trobar això!
Bé, mirem de no desanimar-nos i decidim fer un tomb.

Estudiant el fons descobrim petits llimacs de mar
(Felimida luteorosea)

Una mica més enllà distingim quelcom clar, dret sobre
el fons. Ens hi acostem i veiem que es tracta d'un plomall
de mar (Pennatula rubra)

I és aleshores que comencem a entre veure el què podria ser roca.
Primer aquesta gorgònia blanca (Eunicella singularis)
que decididament requereix d'un substrat dur on agafar-se.

Com si es tractés d'una versió lil·liputenca de les roques que
acostumem a veure, trobem molts dels organismes que les 
acostumen a colonitzar, però en versió més petita i la roca
ni es veu.

Resseguint aquest paisatge finalment una mica de roca que
sobresurt i amb ella els primers serrans (Serranus cabrilla)
Aquests per no ser menys, també són la meitat de grans del 
què estem acostumats a veure!

Localitzem aquesta estrella de mar de cistell (Astrospartus
mediterraneus)

I just al costat d'aquest petit promontori rocós trobem
aquesta esponja de grans dimensions. Es tracta d'una
Spongia lamella i fa més de 50cm de diàmetre! 
És el nostre "Gulliver" d'avui!

Bé i encara en trobem un segon "Gulliver", aquestes dues
esponjes canalobre (Axinella polypoides) entrellaçades.
Malauradament, i encara que sembli impossible, el què hi
ha en primer pla són fils de pescar

I tot i què a nosaltres aquest punt ens ha costat molt de 
trobar, sembla que d'altres abans que nosaltres hi han 
celebrat alguna festeta...

Salut!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada