Dia de mar ben calma que val la pena aprofitar! Enfilem cap a un dels punts més llunyans que tenim i que encara no hi hem baixat mai, el punt 4 a l'alçada de cala Canyelles (Lloret de Mar). Es tracta de tot de roques disgregades que es troben a 54m de profunditat.
Baixem!
Baixem!
No ens podem creure el què hi trobem, un nou jardí submergit!
I com si es tractés d'un jardí botànic, hi trobem representants de
les diferents gorgònies disposades en àrees separades!
A la foto predomini de la gorgònia blanca (Eunicella singularis).
Al centre de la imatge una estrella de mar de cistell (Astrospartus
mediterraneus), mostrant algun tentacle desenredat!
No menys abundants a la seva "secció" hi trobem aquesta
altra gorgònia de color clar, l'Eunicella verrucosa.
I espectaculars gorgònies vermelles (Paramuricea clavata),
de més d'un metre d'alçada!
Però ens crida l'atenció que sobre més d'una s'hi veu una clapa clara gelatinosa..
Sobre aquesta és més evident. Es tracta d'una colònia d'ascidis. N'hi ha que són solitaris i tenen forma de sac amb dos forats com les leucèmies (Halocynthia papillosa) que n'hem parlat a d'altres immersions. Però la d'avui, Didemnum maculosum forma una colònia sobre les branques de la gorgònia que encara són vives.
Continuem explorant i observem que depèn ben bé del tipus de roca, que les gorgònies
vermelles s'hi facin més grans i abundants.
També trobem representants d'aquestes altres gorgònies
que viuen de forma aïllada. A la foto, d'aspecte delicat
i molt flexible la Callogorgia verticillata
I la versió incrustant de les gorgònies: l'Alcyonium coralloides.
Aquesta enlloc de fer una estructura de ventall, el què fa és
incrustar-se sobre roques i d'altres organismes consistents.
Si feu clic sobre la imatge veureu millor que els seu pòlips
són ben blancs tot i la resta ser ben vermella!
En aquest "jardí" les esponges també arriben a fer-se ben grans,
com aquesta esponja canalobre (Axinella polypoides) que fa
80cm d'alçada
O aquesta esponja en forma de calze (Spongia lamella) que
fa més de 20cm de diàmetre
Però el què ens ha semblat més curiós són totes aquestes
clavellines (Antedon mediterranea) que s'hi amaguen a sota!
Es tracta d'un parent de les estrelles de mar.A jutjar per la
quantitat de potes "peludes" que es veuen hi deu haver
com a mínim tres individus!
Ja hi estaríem més estona explorant, però a aquestes profunditats
no val a badar! Això sí, per fer la nostra parada de descompressió
menys pesada, avui tenim companyia!
Salut!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada