dissabte, 22 d’agost de 2015

Punt 8 (-52m): Vermentino 52

Aprofitem el bon dia que fa per enfilar cap a la zona més allunyada de la zona d'estudi, a l'alçada de cala Canyelles: punt 8, profunditat 52m.
Baixem!

No ens ho podem creure, un altre punt ple de gorgònies vermelles
Paramuricea clavata!!!

A algunes zones, la colonització és molt densa

I les més velles han quedat "atramuntanades": de resistir
els corrents són curbades!

Aquí novament se'ns planteja una incògnita, la gorgònia
completament groga també és Paramuricea clavata?
De moment les espícules (una mena de costelletes que tenen)
i els estudis genètics així ho confirmen. Però no podem evitar
tenir-ne dubtes. No trobeu que té un aire diferent?

Prop del "bosc" de gorgònies també trobem grans esponges,
com aquesta esponja canalobre (Axinella polypoides) que 
ronda el metre d'alçada!

Destaquem aquesta esponja rosada, Haliclona mediterranea.
Només l'hem vista en comptades ocasions i mai fent una formació
tan gran com aquesta!

Novament trobem restes que evidencien activitat humana. Aquesta
vegada la xarxa ha quedat tan colonitzada que quasi ni es reconeix!

I nosaltres que ens despedim fins la tardor!

Salut!

dissabte, 8 d’agost de 2015

Punt 151 (-36m)

Tot i que ja s'està començant a aixecar vent, el segon torn prefereix canviar de punt d'immersió. Així que per precaució, anem ja prop del port del Blanes. Es tracta del punt 151, un conjunt de roques baixes, disgregades que es troba a 36m de profunditat.
Baixem!

Aquí res de forcadelles donant-nos la benvinguda. En canvi
les algues dominen el paisatge.

I algunes ho recobreixen tot, com aquesta alga mucilaginosa.
Normalment la veiem a la primavera amb la pujada de la temperatura
de l'aigua. Però us podem assegurar que aquí baix som només
a 16ºC, res a veure amb els 25ºC de la superfície!!!

També destaca la presència de l'alga verda de la part de dalt
de la imatge, la Halimeda tuna. I sota hi trobem les puntetes
de Neptú (Reteporella grimaldii), un briozou de color 
ataronjat

Un altre briozou que per nosaltres és excepcional trobar
és el de la imatge: Frondipora verrucosa.

I per coses petites i delicades aquesta mà de mort (Alcyonium
acaule). Si feu clic sobre la imatge podreu apreciar millor els
seus pòlips estrellats, que és per on capta l'aliment.

Però no tot són coses petites. Aquí tenim el cap d'una morena
(Muraena helena) que s'amaga així que ens hi acostem. Les morenes
tenen una mica de complex d'estruç: es pensen que amb tenir el cap
amagat, la resta del seu cos també ho està.


Però donant la volta a la roca trobem la resta del seu cos.
Ja ho veieu que de petita no en té res!

D'entre totes les esponges, avui us destaquem aquesta,
per la seva forma tan estilitzada. Feia més de 8cm de diàmetre.

I sí, novament la petjada de l'activitat humana aquí també es fa present.
Però aquesta vegada hem preferit mostrar-vos com poden arribar a ser
colonitzats els fils de pescar. Fins hi tot hi trobem una petita palmereta
(Sabella spallanzanii)

Salut!

Punt 232 (-55m) Dia de bonítols!!!

Cap de setmana de previsions molt variables, però que coincideixen en què fins cap a les onze del matí podem anar a fer immersió! Així que ens hem llevat ben d'hora i hem enfilat cap a l'alçada de Cala Canyelles (Lloret de Mar). Anem al punt 232, un conjunt de roques molt petites i desfetes que es troben a 55m de profunditat.
Baixem!

De roques n'hi ha tan poques que ni tan sols han atret a les 
forcadelles. Això sí, les que hi ha presenten overbooking!

Mentre explorem aixequem el cap i ens passa un banc de 
bonítols (Sarda sarda)! De fet han passat tan ràpid
que no els hem pogut fotografiar a la primera... Per sort
han passat una segona vegada i això és tot el què hem pogut
fer!!! Quines màquines de nadar!!!

La presència de gorgònies, tot i escasses, ens indica 
l'existència de roca just sota la sorra. A la fotografia
una gorgònia blanca (Eunicella singularis)

Aquesta gorgònia vermella (Paramuricea clavata)
fa el què pot per obrir-se pas d'entre tanta competència!

En aquest paisatge tan curiós trobem diversos exemplars 
de la gorgònia Callogorgia verticillata. Ens crida l'atenció
que totes tinguin incrustacions a sobre. És la primera vegada
que ho veiem.

I per novetats aquesta pinya de mar (Phallusia mammillata)!
Ens sorprèn la seva grandària: uns 15cm.

El què tampoc és habitual trobar, per la profunditat on
ens trobem, és aquesta palmereta (Sabella spallanzanii).

I aquesta cosa grisa, malauradament no es tracta de cap 
esponja, sinó d'un plàstic! 
I és que també aquí hi ha restes d'activitat humana.

I amb els ulls ben oberts per si tornen a passar les tonyines, tornem cap a la superfície.
Salut!

diumenge, 2 d’agost de 2015

Punt 4 (-54m): Nou jardí submergit a la Selva!!!

Dia de mar ben calma que val la pena aprofitar! Enfilem cap a un dels punts més llunyans que tenim i que encara no hi hem baixat mai, el punt 4 a l'alçada de cala Canyelles (Lloret de Mar). Es tracta de tot de roques disgregades que es troben a 54m de profunditat.
Baixem!

No ens podem creure el què hi trobem, un nou jardí submergit!
I com si es tractés d'un jardí botànic, hi trobem representants de
les diferents gorgònies disposades en àrees separades!
A la foto predomini de la gorgònia blanca (Eunicella singularis).
Al centre de la imatge una estrella de mar de cistell (Astrospartus
mediterraneus), mostrant algun tentacle desenredat!

No menys abundants a la seva "secció" hi trobem aquesta 
altra gorgònia de color clar, l'Eunicella verrucosa.

I espectaculars gorgònies vermelles (Paramuricea clavata),
de més d'un metre d'alçada!

Això sí, depèn ben bé del tipus de roca, que les gorgònies
vermelles s'hi fan més grans i abundants.

També trobem representants d'aquestes altres gorgònies
que viuen de forma aïllada. A la foto, d'aspecte delicat
i molt flexible la Callogorgia verticillata

I la versió incrustant de les gorgònies: l'Alcyonium coralloides.
Aquesta enlloc de fer una estructura de ventall, el què fa és
incrustar-se sobre roques i d'altres organismes consistents.
Si feu clic sobre la imatge veureu millor que els seu pòlips
són ben blancs tot i la resta ser ben vermella!

En aquest "jardí" les esponges també arriben a fer-se ben grans,
com aquesta esponja canalobre (Axinella polypoides) que fa
80cm d'alçada

O aquesta esponja en forma de calze (Spongia lamella) que
fa més de 20cm de diàmetre

Però el què ens ha semblat més curiós són totes aquestes
clavellines (Antedon mediterranea) que s'hi amaguen a sota! 
Es tracta d'un parent de les estrelles de mar.A jutjar per la 
quantitat de potes "peludes" que es veuen hi deu haver 
com a mínim tres individus!

Ja hi estaríem més estona explorant, però a aquestes profunditats
no val a badar! Això sí, per fer la nostra parada de descompressió
menys pesada, avui tenim companyia!

Salut!