divendres, 24 de juliol de 2015

Punt 230 (-36m)

Tot i que avui el dia comença amb una mar molt calma, les previsions diuen que abans de les 11 del matí ja tindrem una bona ventada. Així que per no tenir ensurts, ens quedem prop del port de Blanes. Anem al punt 230, una roca d'uns 30m de llargada que es troba a 36m de profunditat.
Baixem!
Avui us volem ensenyar com varien el tipus d'organismes que
colonitzen la roca segons on ens trobem. Aquí som a sobre.

Aquí tenim la roca per un dels costats, amb les habituals
forcadelles (Anthias anthias) i alguna castanyola (Chromis chromis)
que es fiquen per tot arreu!


I aquest és l'aspecte de la roca a l'entrada de les cavitats.
De tots els organismes, el què més destaca i que només 
veiem en aquests ambients són aquestes petites anemones grogues
(Leptosammia pruvoti)

 Això sí, val la pena mirar dins dels forats que no se sap
mai qui s'hi pot amagar. Avui hem trobat aquesta móllera
roquera (Phycis phycis)

 Entre els organismes petitons avui destaquem aquest
llimac de mar del gènere Felimare. Prop de la cua acostuma
a lluir les seves brànquies per respirar. Però amb l'estrés de
la nostra presència els ha amagat!

 I aquí tenim un petit misteri: algú sap què és aquest peix?
Gràcies!

 I per variar, mostres d'activitat humana. Avui us estalviem
els fils de pescar, que hi eren, per ensenyar-vos aquesta
ampolla. I es que segons quins organismes ho colonitzen tot!

Des d'aquí volem agrair la col·laboració de l'Enric Cahner de l'Escola del Mar de Badalona per identificar-nos el donzell!
Salut!



dijous, 23 de juliol de 2015

Punt 107 (-60m): Ca la Neus!

Hi ha dies que no es poden deixar escapar, i avui, és un d'aquests! Mar plana, sense corrents i amb previsió que quasi no s'aixecarà vent al migdia! Així que ens engresquem per anar a un dels punts més llunyans que tenim: punt 107, a l'alçada de cala Llevadó (Lloret de Mar) a 60m de profunditat. És a dir, pels amics, ca la Neus!
Baixem!

I Déu n'hi do la visibilitat que hem ensopegat, als 40m ja 
es distingeix el fons. Això sí, quin fred, som a 15ºC!
(A cinc metres érem a 25ºC, quins canvis!)

La zona rocosa està molt colonitzada i les forcadelles
(Anthias anthias) són per tot arreu.

Al contrari de l'altra vegada que hi vàrem anar al 2013,
de gorgònies, ben poques. I és que en aquella ocasió
vàrem anar un xic més amunt de la mateixa barra rocosa,
on quasi no es veien les pedres.

Aquesta vegada som pròpiament a la zona on sobresurt
més la roca i en els seus forats s'hi amaguen llagostes
(Palinurus elephas)

Trobem alguns eriçons de fons (Echinus melo)

Aquest cap-roig (Scorpaena scrofa), una escórpora de fons,
té tan clar que el seu camuflatge és efectiu, que ni es molesta
a ensenyar-nos la seva aleta dorsal verinosa.

També a aquesta profunditat són habituals les estrelles
de mar de cistell (Astrospartus mediterraneus), que a la nit
estiraran aquests braços que semblen tan enredats per caçar.

Malauradament aquí també trobem la petjada de l'activitat
humana en forma de fils de pescar...
Ep! Què és aquesta cosa fosca al mig de la imatge?

Ens apropem i aquí la teniu: una cigala gran 
(Scyllarides latus)! Espècie moooolt protegida!

Però per coses curioses ens quedem amb aquesta esponja.
No l'hem sabut identificar, però aquestes transparències
tan delicades ens han captivat!

I cap amunt que avui sí que no ens podem despistar que som molt avall!!!

Salut!




diumenge, 19 de juliol de 2015

Punt 227 (-45m) Dia de cogombres!

Dia de mar empipadora: sembla que no hi hagi gaire onatge però la barca no es para de moure!
Enfilem a la zona entre les platges de Fenals i Lloret, al punt 227. Una roca d'uns 20 metres de llarg que es troba a 45 de profunditat.
Baixem!

Finalment un dia d'aigües netes i sense corrent!
Inclús les mateixes forcadelles (Anthias anthias) aprofiten
per nedar al seu aire. Si n'hi hagués, es posicionarien totes 
de cares al corrent!


Novament, es tracta d'una roca plena de forats i molt
colonitzada. Fins i tot aquesta morena (Muraena helena),
passa desaparcebuda.

En canvi aquest cap-roig (Scorpaena scrofa) està tan 
confiat del seu camuflatge, que ni tan sols es molesta
a aixecar la seva aleta dorsal de puntes verinoses.

Això sí, no totes les escórpores són tan grans. A la
imatge en primer pla hi tenim una ascídia vermella
(Halocynthia papillosa) particularment gran, d'uns 10 cm.
Si us fixeu, darrera, hi ha una petita escórpora,
probablement es tracti d'un altre cap-roig.

Avui destaquem la presència d'aquest animal: el cogombre
de mar o també anomenat cagarro de mar (Holothuria tubulosa).


I aquesta altra espècie,el cogombre de mar negre (Holothuria forskali).
Són uns animals que s'alimenten de la matèria orgànica i petits
organismes que hi ha a la sorra. Són parents d'una altra espècie
que viu a més profunditat, les tan apreciades esperdenyes de mar!

I perquè no sigui dit, avui sí que hem trobat una gorgònia:
la gorgònia blanca (Eunicella singularis). Això sí, només
n'hi havia una i no serà per la profunditat a la què ens trobem!
On s'hauran ficat?


Nosaltres però, tot i les excel·lents condicions per bussejar, no podem badar i marxem cap amunt!
Salut!

dissabte, 11 de juliol de 2015

Punt 228 (-36m): algues, briozous i peixets!!!

Aquests dies la mar està una mica boja, amb tanta calor les ventades que normalment s'aixequen cap a migdia, ara ho fan 2 hores abans! Així que preferim no arriscar i ens quedem prop del port de Blanes: punt 228, unes petites roques disperses a 36m de profunditat.

Ja a primera vista hi ha dues coses que de seguida ens fan 
entendre que no som a tanta profunditat com en ocasions anteriors:
1. Ni rastre de les forcadelles (Anthias anthias)
2. Els organismes que colonitzen les roques no són tots de colors
tan vius...

Apropant-nos veiem que les espècies dominants són unes
altres. Aquí tenen més protagonisme les algues!
Tot i que els briozous també creixen a gust!
Només us en presentarem uns quants per fer un tastet...

D'algues n'hi ha de verdes que ens recorden a herbetes
com aquesta Pseudochlorodemis furcellata

De brunes, com ara la Sporochnus pedunculatus de la
imatge

I fins i tot vermelles! Aquí en teniu dues, la què hi ha en
primer pla d'aspecte gelatinós és una Chrysymenia ventricosa,
l'altra ens l'haurem de mirar millor per identificar-la.

De briozous en destaquem la punteta de neptú (Reteporella
grimaldii) per la seva extraordinaria abundància.
És aquest organisme ataronjat que sembla un tros de roba,
si feu clic sobre la imatge per fer-la més gran, veureu que 
és ple de foradets ben uniformes com un teixit!

I el Frondipora verrucosa que és la primera vegada
que el veiem! Fent clic a la imatge veureu que té tota
una estructura filamentosa que envolta aquestes "branques"
grogoses.

I què passa amb els peixos avui? Habitualment, en roques
aïllades, quan es troben a menys de 40m de profunditat,
no són les forcadelles que ens donen la benvinguda sinó
les castanyoles (Chromis chromis). Però avui ja hem tingut
feina a trobar-ne per fotografiar...

D'acord, com en d'altres ocasions hem trobat fils de pescar
i d'altres arts de pesca abandonades. Però tant com per no
veure res...

De cop i volta ens hem trobat envoltats del què a primera
vista semblava pols... Ep! Que són peixets petitíssims!!!

Ja ho veieu, al final sí que n'hem vist de peixos!
Salut!

diumenge, 5 de juliol de 2015

Punt 145 (44m): Dia no apte per a novells!

Matí tranquil i molt calurós que res feia preveure com hem acabat! Ens dirigim al punt 145 davant de la platja de Lloret de Mar. Es tracta d'una roca d'uns 20m de llargada que es troba a 44m de profunditat. Llancem el fondeig (la boia que assenyala el punt d'immersió) i veiem que hi ha corrent.
Comencem a baixar i el què al principi eren aigües clares, als 20m són ben tèrboles i no és fins a cinc metres abans d'arribar al fons que sembla que es faci de dia: aigües clares i sense corrent!
Ens hi quedem per fer una petita exploració.

La roca en alguns punts fa més d'un metre d'alçada i és tota
foradada. Les ja habituals forcadelles (Anthias anthias) l'envolten.

Una morena (Muraena helena) treu el cap tímidament
just per veure qui som i amagar-se

Aquesta escórpora de fons, el cap-roig (Scorpaena scrofa), ja 
aixeca la seva aleta dorsal verinosa en senyal que no li agraden
les visites

Una petita estrella de mar de cistell (Astrospartus mediterraneus)
no ha trobat res més on enfilar-se per fer-li d'atalaia per la seves
caceres que aquest petit corall bord (Myriapora truncata).
De fet el corall bord no té res a veure amb el corall vermell, ni tan
sols és un corall sinó un briozou! Si feu clic sobre la imatge per
fer-la més gran veureu que no hi té cap "floreta" (els pòlips) 
propis dels coralls.

Aquí tenim dos cucs (Protula tubularia) que aconseguim
fotografiar els seus plomalls abans de què s'amaguin dins
dels tubs calcaris que secreten. La part del plomal els hi serveix
per a captar l'aliment.

Novament la presència d'indicis d'activitat humana es fa
evident, tant en forma de fils de pescar,

com de xarxes abandonades!

I nosaltres que ja pugem cap amunt. El plom del fondeig està essent arrossegat pel fons sorrenc proper a la roca, tot fent saltirons. Això és ben mal senyal ja que indica que a part de fort corrent és que s'ha aixecat molt onatge. Cap a la barca falta gent!

P.D. Tot i una pujada a superficie incòmode pels corrents i el fort onatge a superfície, no hem hagut de lamentar cap incident! Salut!