divendres, 29 de maig del 2015

Un "foraster" a Blanes!!!

Avui aprofitant el bon temps i, sobretot la bona mar, hem decidit escurar les ampolles d'aire comprimit fent una sortideta de platja a Punta Santa Anna (Blanes). Es tracta de la platgeta que hi ha darrera l'espigó del port.

Això no seria notícia si no fos perquè hi hem trobat un peix "foraster"!!!


L'hem estat empaitant una bona estona, ja que insistia a donar-nos l'esquena. Però finalment aquí el teniu! Hem estat revisant guies del Mediterrani i res, mirat mar Roig i res i finalment a una guia de les Canàries l'hem trobat! Es tracta d'un pagre ratllat (Pagrus auriga) que allà en diuen "catalineta".
Bé mirant a la base de dades de la FAO diu que és habitual de l'Atlàntic est, des de Portugal a Angola incloent el sud-est del Mediterrani, Madeira i les illes Canàries.
Vaja que Blanes, allò que es diu sud del Mediterrani, no és que ho sigui gaire... Així que diguem que aquest s'ha decidit a fer una excursioneta una mica més al nord!

Salut!

dissabte, 23 de maig del 2015

Punt 223 (40m): Tan brut i tan sorprenent!!!

Aprofitant que el matí és tranquil, nosaltres tornem a sortir amb la Maru! Avui enfilem cap al punt 223, unes roques molt planes situades entre les platges de Fenals i Lloret de Mar. Profunditat: 40 metres.
Baixem!

Bé, diguem-ho clar: un lloc realment BRUT!!!
A la foto, són tot de tovalloletes d'un sol ús que no és 
degraden ni a la de tres!

Quan les dones deixaran de confondre el WC amb una
paperera???

I què voleu que us digui, la versió ànfora té més èpica
que aquesta ampolla de cervesa, encara que a tot li podem
dir arqueologia submarina és clar...

Fins i tot aquest pop es diria que no vol ni veure-ho!

I què me'n dieu d'aquest tros de canonada?

Doncs aquí comença la primera sorpresa del dia!
Dins hi hem trobat aquest bernat ermità de fondal
(Pagurus prideaux) que conviu amb l'anemone de mar
Adamsia palliata. Si us fixeu bé, d'entre les potes del
cranc sobresurten els seus tentàcles!

La roca en general és més aviat plana, però això no 
desanima a aquesta morena (Muraena helena) a buscar un cau 
on amagarse. Fixeu-vos que sobretot la coloració del coll quasi
 es confòn amb el grapissar (sorra gruixuda amb petxines trencades)

La roca molt colonitzada, ens sorpèn amb algunes de les
esponges que s'hi formen. En destaquem aquesta marronosa
que fa més de 20cm de diàmetre!

Alguns trossos de roca s'aixequen sobre el fons més 
d'un metre d'alçada. Tot i així, semblen ser massa
petites per atreure gaires forcadelles (Anthias anthias).
Així que trobem a faltar les grans agrupacions que s'hi
acostumen a formar al seu voltant.

A mitja roca però, ens crida l'atenció aquesta anemone
de tub (Cerianthus membranaceus)

Bé, millor dit, més que l'anemone (que aquí ja hem espantat
i s'ha amagat dins del seu tub), és aquesta mena de clavell
que té a la seva base. Es tracta d'un foronidi (Phoronis 
australis),un petit animal filtrador emparentat amb els briozous.

I per rematar aquest dia de troballes excepcionals, us 
presentem aquestes mínúscules ofiures. Són parents
de les estrelles de mar però de braços més prims.
Si feu clic sobre la imatge veureu que n'hi ha una sobre
l'esponja, però de la sorra en sobresurten les potes d'altres
individus, i de fet per la resta de l'esponja també se'n 
veuen més!

A veure si entre tots evitem embrutar la casa d'animals tan fascinants!
Salut!

diumenge, 17 de maig del 2015

Punt 222 (-41m)

Avui un altre dia que la mar té un color ben verdós! I és que amb l'escalfament de l'aigua, també arriba la primavera al mar i el plácton creix molt, així que tenim un altre dia d'aigües tèrboles per endavant. Enfilem cap a la platja de Lloret de Mar, punt 222, a 41m de profunditat. Es tracta de vàries roques, d'uns 3 metres de llargada casdascuna, que fan un arc. Baixem!

Les roques estan molt colonitzades i amb senyals evidents
de l'activitat humana: com aquest fil de pescar

I aquesta xarxa

Tot i així també hi ha boniques sorpreses, com aquesta
esponja canalobre (Axinella polypoides), de més de 30cm
d'alçada

O aquesta esponja amb forma de calze de més de 
20cm de diàmetre!

Entremeliada, aquesta morena (Muraena helena), ha
anat com boja d'una roca a una altra així que l'hem anat
espantant.

I això que la pobra ja ha fet el què ha pogut per espantar-nos
a nosaltres amb aquesta boca ben oberta!


Cal estar atent per veure certs peixos que es refien del seu
color per camuflar-se. Veieu els cap-roigs (Scorpaena scrofa)
sobre aquesta roca? Nosaltres en comptem 2, i vosaltres?

D'aspecte molt més delicat aquesta punteta de neptú
(Reteporella grimaldii), que encara que no ho sembli és
un animal! Concretament un briozou

Avui volem aturar-nos a parar més atenció sobre aquests
cucs: els serpúlids. Es caracteritzen per viure dins de tubs
calcaris d'on només sobresurt aquest plomall per captar aliment.
Així que detecten perill s'amaguen dins del tub!

Avui, serà que cap dels flaixos els apunta directament
que aconseguim fer-ne alguna foto abans de què 
s'amaguin!

Aquest és vist des de dalt. 

Fem una última ullada als forats de la roca i cap a la
barca falta gent!

Salut!

dissabte, 9 de maig del 2015

Punt 136 (42m): Correntada!

Després de trobar aigües tan tèrboles, decidim que el segon torn provi sort en un altre punt ja de camí de tornada cap al port de Blanes. Ens aturem a l'alçada de Lloret de Mar al punt 136, sobre un petit penya-segat rocós a 42 metres de profunditat.
Baixem!

Primera sorpresa: quina correntada!!!
Si us fixeu totes les forcadelles (Anthias anthias) es posen
de cara el corrent.

Així que ens deixem caure pel petit penya-segat ja
veieu que hi ha forcadelles mirant en totes les direccions.
Aquí som a recer del corrent!

Per la banda de dalt del penya-segat trobem aquesta 
mà de mort (Alcyonium acaule). Feu clic sobre la imatge per 
veure-la més gran i podreu apreciar els seus pòlips,
aquesta mena de floretes que el recobreix, li serveixen
per captar l'aliment!

També trobem aquesta punteta de neptú  (Reteporella
grimaldii) que tot i el seu aspecte de teixit reixat,
es tracta d'un animal!

I aquesta estrella de mar de cistell (Astrospartus mediterraneus)
que normalment trobem enfilada dalt de gorgònies,
avui s'ha hagut de conformar amb una pedreta ben petitona.

El grapissar (aquesta barreja de sorra gruixuda amb petxines
trencades i algues calcàrees) val la pena mirar-se'l que sempre
hi ha sorpreses. Com ara aquest llimac de mar del gènere
Flabellina!

El corrent empitjora i just abans de pujar intentem fotografiar
aquesta variada (Diplodus vulgaris), que quasi ni li arriba
la llum del flaix. De fet, si no portes algun tipus d'il·luminació,
a aquesta fondària tot es veu blavós!

I no volíem marxar sense abans presentar-vos a aquest
company inesperat durant la nostra parada de descompressió.
Hi ha peixos que els hi atrau ser sota objectes flotants.
Sembla que nosaltres li hem agradat prou i no ha parat de 
nadar sota nostre com un boig. Decididament ens ha tingut
ben entretinguts, ja que encara ara no sabem de quina 
espècie es tracta!!! 

Salut!


Punt 89 (58m): Barquetes de Sant Pere i altres...

Dia ben curiós, amb mar gaire bé plana, que convida a mirar bé a l'horitzó a veure si apareix alguna cosa interessant.

De fet, fa tan bon dia, que avui no ens hem resistit: enfilem cap al punt 89, ja fora de la zona d'estudi, passada cala Llevadó (Tossa de Mar). Una bona horeta de navegació amb la Maru, però que en dies així, és tot un plaer!

I aquí comença la nostra primera recompensa. Com si algú
s'hagués dedicat a fer barques de paper i llençades al mar,
apareixent tot de barquetes de Sant Pere (Velella velella)!

Aquí en teniu una de més a prop! Es tracta d'un parent de 
les meduses, un hidrozou, d'uns 6 cm de llargada. Tot i
tractar-se d'un animal colonial, al veure'l diries que està format
per dos "planxes": una plana que sura a l'aigua, i una altra
aixecada com si es tractés d'una vela. Per sota s'hi poden
veure petits tentacles.

Ara sí, arribem al punt 89 i baixem a 58m de profunditat.
Primera impressió: quina aigua més tèrbola!!!
Segona impressió mentre baixem: què fosc!!!
I tercera impressió un cop a baix: quantes gorgònies!!!
A la imatge predominen les gorgònies blanques 
(Eunicella singularis)

Les gorgònies colonitzen la part més aplanada de la roca.
A la imatge una gorgònia vermella (Paramuricea clavata)
i darrera a la dreta un altre tipus de gorgònia blanquinosa,
la Eunicella verrucosa.

I encara una gorgònia groga

Passem a explorar la part més elevada de la roca.
Està molt colonitzada i envoltada de forcadelles 
(Anthias anthias). El color predominant és el rosat.

Però curiosament a algunes zones, el color predominant
és d'un crema que no ens hi havíem trobat abans!
Si mireu bé la foto (feu-hi clic per veure-la més gran),
trobareu un serrà (Serranus cabrilla) que ens planta cara,
i a la cova hi ha un cranc!

En d'altres ocasions us hem comentat com les morenes
(Muraena helena) poden ser ben difícils de veure. 
Doncs avui és un d'aquest dies. La veieu a la foto?

I així com uns s'amaguen, d'altres surten a passejar:
com aquesta jove llagosta (Palinurus elephas)

De camí cap a la superfície, entre d'altres animals gelatinosos,
hem pogut fotografiar aquesta medusa: l'Aequorea forskalea.

I no només això, des de la barca també se'n veien.
Sort que aquestes tenen el tentacles curtets!!!

Salut!



diumenge, 3 de maig del 2015

Punt 135 (42m)

Matí de marinada, com diuen per aquí de les boires que es formen arran de mar, degut a què l'aigua és encara molt freda i en canvi l'aire que arriba de terra és ben calent.

Enfilem cap a Lloret de Mar i ens decidim pel punt 135, zona rocosa de més de 500m de llargada que fa penyasegat. Profunditat: 42m.
Baixem!

La roca es troba molt colonitzada i envoltada
per forcadelles (Anthias anthias)

Mirant a les petites coves podem apreciar com, a la part
més amagada de la llum solar, disminueix la quantitat 
d'organismes que recobreixen la roca.

En algunes zones el recobriment per aquest briozou (Pentapora
fascialis) és molt notable. Sí, estem parlant d'aquest organisme
ataronjat que sembla una alga però que no ho és!!!

També en aquesta roca trobem evidències de l'activitat
humana, com ara aquesta corda.
Tot i així avui tampoc han faltat les sorpreses!

Explorant la sorra que envolta la roca ens sorprèn trobar
aquesta anemone de sorra (Condylactis aurantiaca), més
habitual de zones menys profundes

Però encara més sorprenent ha estat trobar aquest cargol
 de més de 20 cm de longitud!  Es tracta d'un corn marí
(Charonia lampas), que antigament s'havia fet servir com
a instrument de vent! 

Per la part alta de la roca trobem alguna estrella de mar

I entre forat i forat, algun cap roig (Scorpaena scrofa)
a qui no agraden les visites!

I a nosaltres ja ens toca enfilat cap a la superfície, que encara ara l'aigua és ben freda! 
Salut!

PD: Des d'aquí volem agrair a en Guillem Mas per resoldre'ns el dubte sobre l'espècie del cargol. GRACIES!!!