diumenge, 23 de febrer del 2014

Punt 184: Borjita

I és que amb un dia tan fantástic s'ha d'aprofitar, així que alguns membres de S'Agulla han fet immersió en un punt diferent. Punt 184 a 38m.

Es tracta d'una roca no gaire gran, d'un 20m de llargada envoltada per altres més petites totes elles ben colonitzades.




Mirant les roques de més aprop trobem....

Aquestes estructures vermelles corresponen
a l'anomenat fals corall (Myriapora truncata)

Aquests serrans que amb to amenaçador marquen territori. 
No els hi agraden les visites!

I aquí us presentem en Borjita! Aquest tros de llamàntol 
que per quan s'ha decidit sortir a plantar-nos cara s'ha aixecat
tanta pols que no es veia res a la foto! 
El veieu a dalt a l'esquerra?


I la troballa sorprenent del dia: aquesta Pinna nobilis! És una mena de musclo que creix clavat a la sorra. Normalment el trobem associat a praderes de Posidonia en zones ben il·luminades. 
Què carai hi fa aquesta prop de roques a aquesta profunditat on més aviat hi ha foscor?
 Ep! I a sobre no gens petita, uns 40cm la part que sobresurt de la sorra!
Un altre misteri a la llista!

Salut!

Punt 185: St Pere! (37m)

Després de dies de mala mar i molt vent avui no podíem deixar escapar un dia tan espléndid per anar a l'aigua i continuar l'exploració!

El punt d'avui és a 37m i per mèrits propis li hem posat St Pere!
Però anem a pams...

Es tracta d'una roca força grossa, cap a 2m d'alçada amb molts forats i racons per amagar-se.



Voltem una mica per fora, a la sorra, i veiem quelcom mig transparent amb marques blanques, ens acostem i veiem que es tracta d'un gall de St Pere  que ens dóna l'esquena, mig arrapenjat, de costat, sobre la sorra. Així que ens apropem s'espanta. Aish! La foto no li fa gaire justícia!
Aleshoes ens girem cap a la roca i la nostra sorpesa ha estat trobar-ne uns altres 3 o 4!
Malauradament l'aigua és força tèrbola així que us mostrem la foto més aceptable!



Tot i la relativa docilitat dels galls de St Pere que hem vist que podria fer creure que no estan acostumats als submarinistes, la roca també mostra senyals evidents que es tracta d'un punt habitual de pesca amb xarxes de tot tipus:




Salut!

dijous, 6 de febrer del 2014

Fe d'errates

Benvolguts lectors gràcies a la col·laboració d'alguns de vosaltres volem recalcar uns errors que hem fet en la identificació de les espècies següents:

Aquesta esponja en forma de càlix ha deixat d'anomenar-se Spongia agaricina
ara és Spongia lamella.

Aquest llimac de mar també ha canviat de nom, abans era Hyselodoris elegans, i ara és Felimare picta.

Aquesta esponja del gènere Verongia, ara es diu Aplysina.

Aquí tenim a l'Astrospartus mediterraneus amb algunes de les seves potes desplegades. Sovint us l'hem mostrada agafada a alguna gorgònia tota recargolada. Bé en aquest cas l'error ha estat en dir que es tracta d'una estrella de mar quan realment és una ofiura, organisme evolutivament molt proper a les estrelles de mar.

Aquestes correccions ja han estat fetes a la resta del blog. Comentar a més que tenim alguns dubtes amb les gorgònies i justament per això hem ampliat l'objectiu del Projecte amb GorGene: a veure si mirant els gens acaben de dir de quina espècie es tracta!

Des d'aquí el nostre agraïment a tots els col·laboradors per tenir-nos al dia de tantes novetats taxonòmiques!!! 

Salut!

diumenge, 2 de febrer del 2014

Continuem explorant Ca l'Esteve (53m)

En contra del què deien les previsions meteorològiques finalment hem pogut sortir i hem tornat a Ca l'Esteve per continuar l'exploració.

Aquesta vegada ens hem acostat a una formació rocosa una mica més gran, així que veureu la transició del paisatge des de la sorra amb pedres petites fins a aquesta roca.

Colonitzant pedres petites ja trobem gorgònia rosada (Eunicella verrucosa) i un bon exemplar de l'esponja amb forma de càlix (Spongia lamella).

No podem evitar estar fascinats per la quantitat d'esponges de grans dimensions (Spongia lamella) que hi ha, així que casi sense voler en fem una mica d'inventari!  Sobre aquestes línies la trobem acompanyada d'una anèmona de grans dimensions que no havíem vist mai abans a aquesta profunditat.

Un altre exemplar d'aquesta esponja 

 I ja sobre la roca més grossa podem apreciar l'efecte atraient que té sobre certes espècies de peixos. Sobretot la forcadella (Anthias anthias), peix rosat habitual en aquestes formacions a aquesta profunditat.

En un dels costats de la roca un parell de llagostes han aprofitat per fer-hi el seu cau. Les veieu?
Malauradament també hi ha una bossa de plàstic, ECS!

 I ja pensant-se que no l'havíem vist aquí teniu aquesta escórpora de fons o cap-roig (Scorpaena scrofa)

I perquè no sigui dit, la nostra estimada gorgònia vermella (Paramuricea clavata) 
també ha tingut un representant!

Des d'aquí salutacions als amics del GROC (Grup de Recerca d'Opistobranquis de Catalunya) que diumenge també ells estáven gaudint de les aigües de La Selva!

I el nostre agraïment a l'Esteve per la seva col·laboració!

Salut!