dissabte, 27 de desembre de 2014

Punt 186 (30m): última de l'any!

En vistes de les previsions meteorològiques, la segona immersió d'avui sembla que també serà la darrera de l'any. Enfilem el camí de tornada cap a Blanes i ens aturem a l'alçada de la roca de s'Agulla. Us sona d'alguna cosa el nom?

Es tracta d'una zona plena de pedres petites disperses a 30m de profunditat. Les aigües continuen sent igual de tèrboles i la corrent es deixa notar. Tot i així... baixem!

Les roques estan molt colonitzades

I la part més alta es troba coberta d'aquesta alga verda
(Halimeda tuna)

Però el què realment crida l'atenció d'aquest punt són
aquestes esponges canalobre (Axinella polypoides)

Algunes són ben altes (>50cm)

I d'altres, tot i estar subjectes a una paret,
s'esforcen en mantenir el seu creixement vertical

També aquí trobem les ascídies vermelles (Halocynthia papillosa),
tot i que no tan abundants com al punt anterior

I aquest anemone (Anemonia viridis),
habitual de zones menys profundes.

Representant els coralls tenim aquesta olivera (Leptogorgia
sarmentosa) i una branqueta de gorgònia blanca (Eunicella
singularis)

Aprofitant que l'olivera té els pòlips oberts, us els ensenyem
més d'aprop. Es tracta d'aquesta mena de "floretes" urticants
que serveixen per captar l'aliment.

I nosaltres amb la Maru posem rumb cap a port tot
desitjant-vos un BON ANY NOU!!!!

Salut!



Punt 210 (36m)

Tot i la nefasta previsió meteorològica, nosaltres ens animem a sortir. Bé, ens animem perquè la previsió prop de costa és bona!

Així que no anem gaire mar endins. Enfilem cap al punt 210, davant de la platja gran de Lloret. A 36m de profonditat tenim localitzada una pedreta petita solitària. De fet amb les dades del sónar no queda clar si es tracta d'una pedra de 20m de llarg o bé tres rocs força junts. Baixem!

Bé, avui continuem amb aigües ben tèrboles, amb corrent i a sobre resulta que són 3 pedretes petitones! Vaja, que ja ens podem oblidar de trobar algún forat gros interessant.


Les pedres es troben molt colonitzades. I ens crida l'atenció
l'abundància de l'ascídia vermella Halocynthia papillosa. 
Són aquesta mena de tubs vermells

Són tan abundants que fins i tot aquesta pedreta de no 
res n'està ben plena!
És ben curiós ja que normalment aquesta espècie és
solitària.

Entre roca i roca trobem aquest grup de rogers de roca
(Mullus surmuletus).

I també aquestes gorgònies blanques (Eunicella singularis)
com a testimoni que sota la sorra hi ha més roca.
Vaja que el sónar tampoc s'ha equivocat del tot!

Aquí trobem el grapissar (aquesta sorra amb trossets de
petxines trencades i algues calcàrees) una mica més condimentat
de l'habitual: al centre de la imatge tenim un esquelet d'eriçó de mar. 
Aquest correspon a un propi de les zones
sorrenques, els de les roques són ben rodons. 

Això sí, les roques seran petites, però la gent les té ben localitzades!
Sinó, mireu aquesta xarxa (quasi tan gran com la roca)

Aquest garbuix de fil de pescar, on d'entre els forats i creix
de tot!

I aquestes ulleres! Fixeu-vos amb els vidres, tot de cucs
ja hi estan fen la casa! (Fent clic sobre la foto la veureu més gran)

I nosaltres que ja enfilem cap amunt a per una sopeta ben calenteta!
Salut!


diumenge, 21 de desembre de 2014

Punt 148 (43m)

Després de cap de setmanes impracticables, avui tornem a sortir amb la Maru! I amb aquest solet d'hivern les ganes de tirar-nos a l'aigua ja són irresistibles!!!!

Enfilem cap al punt 148 que es troba entre les platges de Fenals i la gran de Lloret de Mar. Es tracta de dos roques allargassades que formen angle recte l'una respecte l'altra. I baixem!


Argh! Quin desastre de visibilitat! Coses que passen quan es refreda tant l'aigua: es barregen les aigües fredes riques en nutrients del fons amb les càlides de més amunt, i el resultat és un fort creixement del plàncton. Vaja, que amb un microscopi veuríem bitxos de tota mena, però sense, és com si hi hagués boira, buffff!!!

Bé, acostant molt la cámara a les roques encara us podem ensenyar alguna cosa...

Novament trobem la roca molt colonitzada, envoltada de 
castanyoles (Chromis chromis, els marrons) i forcadelles (Anthias anthias, els roses).
No és massa habitual trobar tantes castanyoles aquí a baix, sembla que 
avui no els hi molesta tant la foscor!

Reseguint la roca també trobem aquest eriçó lila (Sphaerechinus
granularis) i aquesta estrella de mar vermella. Totes dues
espècies tampoc les acostumem a trobar a tanta profunditat a
la nostra zona d'estudi.

Aquest cap-roig (Scorpaena scrofa) fa guàrdia davant del seu cau.

I malauradament la presència de l'activitat humana se'ns
fa ben evident: hi ha moltes xarxes, fils de pescar i 
cordes com la de la foto.

Enfilem cap a la superfície i ens trobem amb aquestes salpes!
Es tracta d'aquests animalons transparents en forma de sac que sovint
van enganxadets fent llargues tires sospeses a l'aigua.
Els de la foto són petits com el dit gros de la mà,
però n'hi ha de tan grossos com la mà sencera!
Això sí, tranquils que no tenen res a veure amb les meduses!!!
Filtren l'aigua que troben al seu pas per alimentar-se.
I és que algú s'havia de menjar tot aquest plàcton!


Els habituals a aquest blog veureu que hem canviat el nom comú associat al peix Anthias anthias. Erròniament l'anomenaven tres cues, però es tracta d'una forcadella. Disculpeu la confusió!

Salut!

dissabte, 22 de novembre de 2014

Punt 127: Ca la Núria (38m)

Dia estranyot, mar gris com el cel que disimula l'onatge de la mar de fons. Vaja, que ens posa a prova la nostra capacitat de no marejar-nos!

Tot i així ens animem a anar al punt 127: roca allargassada amb un petit promontori a 38m de profunditat prop del port de Blanes. I baixem!

Novament la roca la trobem molt colonitzada

I la part que fa promontori està tota excavada per dins,
fent grans cavitats

I per la nostra sorpresa, fins i tot dins dels forats i trobem xarxes!

Pels forats hem trobat alguna llagosta (Palinurus elephas), en aquest cas
acompanyat per un moll reial (Apogon imberbis): és el peix taronja 
del costat.

Ens ha fet gràcia que la següent llagosta que hem trobat,
també l'acompanya un moll reial. El veieu?
(Feu clic sobre la imatge per veure-la més grossa i
potser el trobeu!)

I més endavant trobem aquest congre que no ens treu l'ull de sobre!

I sobre la roca aquest anemone (Cribrinopsis crassa)

Deixem la roca a la nostra esquena i trobem
un escull artificial antiarrossegament.
La seva funció és evitar que vaixells pesquers que arrosseguen xarxes
pel fons marí passin per la zona.


Aquí la sorra està tota coberta de formes de vida amb
esquelet calcari, la majoria de coloracions rosades.

Però per rosats, aquests llimacs de mar que s'hi passegen!

El nom de la roca d'avui és en honor a la petita Núria que va néixer divendres passat i ha fet avi a un dels nostres veïns de barca. FELICITATS!!!

I nosaltres ens despedim fins la propera immersió. Salut!


dijous, 6 de novembre de 2014

Immersió a Cala Llevadó (24m)

L'àrea d'estudi d'aquest projecte no és paral·lel a la costa, sinó que a mida que anem en direcció nord també ens n'allunyem. Això fa que a la zona nord de Lloret de Mar no tinguem dades de profunditats inferiors als 35m. Així doncs, aquest diumenge hem anat prop de la costa, entre cala Llevadó  (Lloret de Mar) i Tossa de Mar, a donar un cop d'ull a 24m de profunditat.

Només ficar el cap a l'aigua aquesta allau de castanyoles (Chromis chromis)
ens donen la benvinguda

Sobre el fons sorrenc trobem una praderia de Posidonia oceanica
(són aquestes "herbes" que es veuen) i enmig d'aquestes
trobem aquests musclos gegants clavats a la sorra: són les nácres (Pinna nobilis)

Aquí en Pepe s'ofereix a què ens fem una idea com són
de grosses aquestes nàcres!

De fet no és l'únic a qui li semblen enormes. Fixeu-vos
entre la Posidonia, enganxadet a la nàcra hi
trobem un tord negre (Labrus merula) ben amagat!

Deixem la praderia i voltem per les roques on s'hi passegen
un bon nombre de variades (Diplodus vulgaris)

Les roques es troben molt colonitzades

Destaquem la presència d'aquestes algues amb forma de
coixí (Codium bursa)

També trobem gorgònies blanques (Eunicella singularis)

I aquesta altra vermellosa, Leptogorgia sarmentosa

A les escletxes de la roca s'hi amuntegen sobretot
les esponges.

Ens crida l'atenció la presència de l'esponja canalobre (Axinella polypoides)
ja que no només la trobem a escletxes, sinó també a zones més il·luminades
de les roques. I a part de ser més petites de les què trobem a més profunditat
són força més groguenques!

I mirant pels forats trobem aquesta morena (Muraena helena)

I fent-nos companyia durant la decompressió, a part de 
les castanyoles, ha vingut aquesta medusa (Pelagia noctiluca).
Tan bonica, petita i de les més urticants!


Des d'aquí el nostre agraiment a en Pepe, en Sergi i en Juan per acompanyar-nos!

Salut!


Sortim al Diari de Blanes!

La revista electrònica Diari de Blanes, fa resò del nostre Projecte!


Per veure la notícia cliqueu AQUÍ!!!

Des d'aquí agraïr a la revista l'interès en les activitats que realizem.

Salut!

diumenge, 2 de novembre de 2014

La Xarxa (St. Feliu de Guíxols, -35m)

Dia de canvi d'aires: deixem la zona d'estudi per fer una visita a St. Feliu de Guíxols. Senzillament una immersió de relax, però ens ha agradat tant que la volem compartir amb vosaltres!

Anem al punt que anomenen La Xarxa, zona de roques i petits canons amb una profunditat màxima de 35m.

Només ficar el cap sota l'aigua, 
aquest núvol de peix petit ens dóna la benvinguda

Entre els passadissos que fan les roques trobem aquesta
rajada ondulada (Raja undulata)

I encara va tenir la paciència que li féssim 
una foto de cos sencer.

Trams de paret estan densament colonitzat per l'anemone groc
incrustant (Parazoanthus axinellae). 
I enmig de tot això aquesta llagosta (Palinurus elephas). 

Nosaltres com sempre buscant alguna gorgònia.
Aquí una de blanca (Eunicella sp)

O aquesta altra que no trobem a més profunditat,
la Leptogorgia sarmentosa

Els que estigueu acostumats a les nostres fotos trobareu
curiós que aquestes forcadelles (Anthias anthias) nedin 
de manera tan vertical, i no parquè hàgim girat la càmara, 
sinó perquè  som davant d'una paret!
Si en teniu cap dubte fixeu-vos que n'hi ha un que mira a l'objectiu.

Aquesta morena fa tots els possibles per semblar
ben ferotge. Els seus colors groc i marró es mimetitzen
amb l'entorn.

Qui encara fa més esforços per passar desaparçebut 
és aquest cap tinyós (Scorpaena notata).

I pels amants de les cosetes ben petites aquí teniu aquest 
llimac de mar (Flavellina affinis). I dalt a l'esquerra
hi ha la seva posta d'ous.

Des d'aquí el nostre agraiment al centre de submarinisme Sublimits de S'Agaró (St. Feliu de Guíxols), per fer-nos disfrutar d'un matí tan especial.

Salut!