diumenge, 11 de desembre del 2011

Última immersió del mostreig!!!!

Bé sembla que a la fi ha arribat el gran dia i estem a punt d'acabar el mostreig. I dic sembla perquè amb la mar mai se sap!
Avui ens acompanya en Dídac del Blanes Sub amb la Maria. Ritme de treball tranquil ens espera! Anem cap a la zona de la platja de Lloret de Mar una mica mar endins. Segons la imatge del sónar hi hauria d'haver força roca tot i que no és massa nítida així que no sabem si tot forma part d'una roca gran molt abonyegada o bé es tracta de tot de roques petites envoltades de sorra a veure què trobem.

Això sí, serà l'última immersió del mostreig però amb emoció fins al final: estem muntant l'equip i el cable del flaix està penjant. No hi ha manera de mantenir-lo agafat a la carcassa i ens hem deixat la cinta americana a casa! En Dídac tampoc té res que ens pugui servir, així que al final trobem un bocí d'esparadrap i ho intentem subjectar. Esperem que aguanti!

Les aigües no són gaire tèrboles i no hi ha corrent. Trobem tot de roques petites separades i tot cobert de sediment que fa que a la mínima estiguem en mig d'un núvol de pols. Sembla com un museu de totes les coses que hem anat veient fins ara posades totes per separat: ara una gorgònia, ara una esponja de càlix, ara una roca amb alguna alga, ara una esponja de canelobre... Així que res de praderies però un autèntic drama per al fotògraf que a cada tres fotos es troba amb el cable penjant!
Bé, fi d'immersió i sí que tenim unes quantes fotos per a l'inventari...ufff!!!

Així que fins aquí les nostres peripècies amb el mostreig. Ara estarem una temporadeta tancats mirant d'analitzar les dades i mirar d'entendre com funciona aquest hàbitat. I entregar un informe a la Generalitat per la financiació rebuda!

Des d'aquí agrair al CESC (Club Esportiu Subaquàtic Calella) i a S'Agulla (entitat ambiental de Blanes) pel seu suport per a poder dur a terme aquest Projecte!

Ei! Us mantindrem informats de tot el què passi d'ara endavant!!!!

Salutacions!!!!


 

dissabte, 10 de desembre del 2011

I més cap a Tossa de Mar què hi ha?

El Ninu continua en el seu afany de trobar noves praderies de gorgònies, o si més no, nous punts d'immersió que sempre poden ser interessants.

Avui som entre cala Canyelles i Tossa de Mar. No fa massa bon dia, però aquí l'important és tenir ganes i total sota l'aigua tan fa si fa Sol o plou nosaltres ens mullarem igual.

Segons la imatge del sónar es veu com un petit desnivell de poc més de mig metre que dibuixa una corba sinuosa. Fa l'efecte que es tracti d'una roca plana coberta de sediment. La fondària és l'habitual 55m, però no sabem si aquest tipus d'estructura li agrada a les gorgònies vermelles així que hi donarem un cop ull.

Baixem!

La visibilitat és força bona així que ens permet fer una bona passejada per comprovar que aquest tipus de fons no els hi agrada a les gorgònies vermelles, o si més no, no prou com per fer una praderia. Ara ja ens ha quedat clar!

De totes maneres sí que hem trobat altres coses interessants com aquestes de les fotos!

Anèmona (Cribrinopsis crassa)

Algunes gorgònies tot i que no són vermelles es tracta de la mateixa espècie Paramuricea clavata

I pregunta del dia, quants crancs sou capaços de veure en aquesta foto?
...

...

(N'hi ha 3, els veieu?)

dijous, 8 de desembre del 2011

La millor de l'any!!!

Ostres, el d'avui la veritat que les imatges no fan justícia a totes les sensacions viscudes. Aquesta ha estat realment una immersió per emmarcar!

Comencem: matí tranquil, assoleiat però fred. En Dídac del Blanes Sub puntual ja ens està esperant amb la la Zodiak gran. Carreguem trastos i cap al marge del canó de Blanes falta gent! Sí, ja hi vàrem anar al principi d'aquest mostreig però al tractar-se d'una zona tan gran hem decidit mostrejar una miqueta més al sud. La imatge que tenim del sónar és més que encoratjadora: un caient molt abrupte que on fa paret com a mínim farà 30m d'alçada i per rematar una columna davant d'aquesta paret que a la part de dalt té un tall en forma de creu que sembla talment com si algú l'hagués fet amb el ganivet. De fet és tan xocant que torturem (una vegada més) en Dídac perquè la nostra situació sigui tan ajustada com sigui possible a les coordenades GPS que tenim. Bé, això i que el què marca el sónar de la barca sigui coherent, és a dir, que la profunditat sigui l'esperada amb aquest perfil d'estar davant d'un marge que no serà la primera vegada que els satèl·lits ens fan una jugada!

La mar està plana, tant que ens sembla volar mentre navegem cap al punt de mostreig. Arribem a la zona i intentem ajustar la nostra posició just al tros de marge on hi ha aquesta columna davant, fondejem una boia. El punt més alt es troba a 65m de profunditat. Pel mostreig anterior esperem trobar gorgònies, així que tocarà estar molt atent a les corrents i coordinar-nos com mai per fer el mostreig: es tracta de 10m més de profunditat de l'habitual i això es tradueix en un major consum d'aire. Així que millor si fem 10 minuts de fons que no pas 12 ja que la decompressió (temps de seguretat que ens hem de quedar a poca fondària abans de sortir de l'aigua) es dispararà.

Tot preparat? Baixem!

L'aigua és verdosa i no veiem el fons, ens guiem pel cap del fondeig per no desviar-nos del punt que volem mostrejar. Ja a 20m de profunditat es distingeix un fons on la meitat és ben blanca i l'altra és més negra que la gola del llop! Ja estem somrient veient que som al marge... Continuem baixant i distingim la columna quadrangular amb els 2 talls amb forma de creu a sobre! Sembla impossible que s'hagi pogut formar així aquests talls, el fons és exactament com es veia al sonar!!! Normalment el sónar, com les fotos aeries de les muntanyes, com que normalment no les veus des d'aquell angle costa de creure que realment tinguin aquella forma, però això d'avui és clavat!
Continuem baixant... I cap als 40m UAU! Una tupida franja de gorgònies tapissen la zona més propera al marge i la part de dalt de la columna! És un jardí! I per rematar un gall de Sant Pere ens fa la benvinguda...
IMPRESSIONANT!

Ah! I voleu riure... El fondeig ha caigut just al mig de l'esquerda amb forma de creu que hi ha sobre la columna. Vaja, ni que es tractés d'un mapa del tresor i haúéssim caigut sobre la creueta! FELICITATS DÍDAC!

I la millor notícia de totes, NO HI HA CORRENT!

Ens acostem al marge per mirar cap a l'abisme, és ben bé que avui hem trobat on hi ha el tap del fons del mar i l'han tret! Normalment, depenent de la visibilitat ho veus tot més o menys blavós, però com aquell negre que sembli que et vulgui xuclar... MAI!

A més de les gorgònies vermelles (Paramuricea clavata) hi ha d'altres espècie de gorgònies que miren també de fer-se una mica d'espai. Avui no només la feina de mesurar gorgònies serà dura (n'hi ha molta densitat) sinó que també la de fer inventari fotogràfic, tenim de tot! A part de les gòrgònies a la paret del marge trobem els organismes que acostumen a poblar les roques i coves inclosos uns bocinets de corall vermell. A mitja paret, entre la columna i el marge hi trobem una esquerda on una móllera de roca hi fa el cau.

Sentim no poder-vos oferir més fotos, però d'aquest paradís si no volem que esdevingui un infern val més no adormir-se i marxar ràpid cap amunt!

Un cop a 5m, durant la deco continuavem mirant cap avall a veure si encara podíem distingir alguna coseta d'aquell fantastic paradís que hem tingut la sort de gaudir per uns minuts...


Fosqueta però el gall de Sant Pere no estava per fotos!
 




 
Móllera de roca (Phycis phycis)

dimarts, 6 de desembre del 2011

Nou intent, noves sorpreses...

Avui el Ninu amb ganes de trobar nous punts interessants per fer immersió va cap a la zona de la platja de Lloret de Mar.

Dia una mica mogut, però es pot sortir. L'aigua cada vegada és més freda, tots portem vàries capes de neoprè per notar-ho menys. I és que un altre dels inconvenients de les immersions profundes és que el neoprè a mida que baixes es comprimeix: aixì que si a superfície et semblava portar un abric de pells de la calor que passes, per quan arribes a baix et sembla d'anar en pijama! I notant el fred, es clar...

I al fons què trobem? Poca visibilitat, roques disperses semienterrades pel sediment que l'envolta tot i que molt colonitzades i ni rastre de gorgònies vermelles!

Tot i així mirant sota una roca sembla ser que a un calamar no li ha semblat tant mal lloc i hi ha deixat una posta d'ous!

Ups! I a més hem d'anar amb compte amb la sorra que hi ha peixos aranya!

Posta de calamar

Peix aranya (Trachinus draco)

diumenge, 4 de desembre del 2011

Roques sense gorgònies, snif!

I és que només falta que diguis que t'estàs viciant de veure gorgònies perquè després no en trobis...

Avui amb el Ninu hem enfilat cap a cala Canyelles (Lloret de Mar). És un nou punt que segons la imatge del sónar apuntava maneres: una roca allargassada, més aviat baixa, envoltada de sorra a profunditat 52m.

I què ens hem trobat? Bé la roca hi és i molt colonitzada, però res de gorgònies vermelles!

Res, avui només el fotògraf ha suat de valent. Si més no aquesta mòllera de roca ens ha alegrat el dia.


Móllera de roca (Phycis phycis)

dissabte, 3 de desembre del 2011

Nova sorpresa! (I l'hem pogut fotografiar)

Avui ens acompanya en Dídac del Blanes Sub i aquesta vegada anem amb la Maria, barca de fusta de pescador, molt marinera que ens transporta a d'altres temps ni que sigui per la velocitat a la que anem!  Som cap a la zona de davant de Cala Canyeles i haurem trigat una quarantena de minuts, però la veritat que li estem agafant el gust a això d'anar més tranquils. Això sí, quan s'arriba al punt cal anar per feina!

Trobem poquetes gorgònies vermelles (Paramuricea clavata) que no arriben a formar una praderia barrejades amb altres d'altres espècies. Així que només fem inventari fotogràfic. Voltem per les roques planes que trobem i sorpresa! UNA MILANA!

Està enganxada al fons i se la veu reticent a marxar. Ens acostem amb la càmara a veure si per una vegada en podem fer una bona foto i quan fem clic...ARGH! Ja ha fugit! Bé encara es pot veure alguna coseta a la imatge i a més ja sabem perquè no tenia ganes de marxar, estava esmorzant! Mireu a la foto a baix a la dreta hi ha les restes d'una garota de mar!


Imatge panoràmica del fons

Milana que ha hagut d'abandonar el seu esmorzar!