diumenge, 23 d’octubre del 2011

Gràcies Bastida!

Ahir tot passejant pel port topàvem novament amb l'inconvenient més gran que tenim: la logística! Tot i que la zona de mostreig no es troba gaire lluny de la costa (un parell de milles que vindrien a ser cap a 3km) el problema és que sense barca no s'hi pot arribar! I si afegim que es tracta d'immersions profundes, fer esforços després, tipus una gran nadada, no és gens aconsellable.

Doncs el què dèiem, passejàvem pel port de Blanes pensant que per un dia que fa bon temps quina llàstima no poder-ho aprofitar quan ens trobem en Joan Bastida amb la família. Li comentem la situació i s'anima a portar-nos l'endemà a l'aigua!

Aquesta vegada anem amb la Maru, un taylor petitó que necessitaria una bona mà de pintura però que té un motor dièsel a prova de bombes! Això sí, la immersió d'avui té gust a una altra època: la velocitat màxima és de 5 nusos així que qualsevol petita onada ens gronxa. De fet ja sortir del port ha estat un mica aparatós perquè el vent de terral que bufava ens empenyia contra les embarcacions que hi havia amarrades i la nostra velocitat de navegació no ho podia compensar! Ja som a mar obert i tenim temps de sobra per preparar l'equip, explicar-nos batalletes de submarinistes i disfrutar d'un matí d'octubre que més aviat es diria que es de final de setembre per la temperatura que fa.

Som cap a Cala Canyelles i hem trigat una bona horeta en arribar! (Normalment ho fem en 10-20 minuts depenent de l'embarcació i l'estat de la mar). Això sí, més relaxats que mai ens tirem a l'aigua. Dia fantàstic també aquest!!!
Res de gorgònies vermelles però en trobem d'altres espècies i les esponges de canalobre són particularment impressionats: més de 50cm d'alçada i de formes ben capritxoses!
I el curiós ha estat trobar aquesta medusa a aquesta fondària, nosaltres més aviat les tenim presents de patir les seves picades prop de la platja!
Això sí, la Maru és complicadeta de pujar si vas carregat d'equip de submarinisme. T'ho pot assegurar la Carol que amb un cop de mar va caure altra vegada a l'aigua! ja,ja!
Ens afanyem a pujar tot dalt de la barca i cap a Blanes que en cara ens queda una altra horeta de navegació!

Gràcies Bastida, la propera ens acompanyes a baix també!


Gorgònia blanca (Eunicella singularis)

Esponges canalobre (Axinella polyploides)

Medusa (Pelagia noctiluca) És de les que més pica tot i ser ben petitona!

diumenge, 16 d’octubre del 2011

Repetim!

Avui la colla del Ninu tenia ganes de repetir la immersió del 2 d'octubre i com resistir-s'hi?
Som a tocar de Tossa de Mar, dia assoleiat, mar força plana, aigües clares i corrent durant tota la baixada!
Coses de la mar, no saps mai què trobaràs a sota. Però és justament a zones de corrent freqüent on es troben les gorgònies ja que en depenen perquè els hi porti l'aliment.

La corrent fa una mica apartós el mostreig de les gorgònies, però com que ja teníem les dades del dia anterior decidim limitar-nos a fer l'inventari fotogràfic. Ja casi que podríem dir que ens estem viciant de tanta gorgònia!

dimecres, 12 d’octubre del 2011

Un altre espectacle de gorgònies!

Avui no només ens acompanya en Dídac del Blanes Sub amb la Zodiak sinó que també ha vingut en Delfí, un submarinsita membre del Club Mola Mola de Blanes.
La veritat que tampoc volíem donar massa expectatives, es tracta d'un mostreig i de vegades pot ser que no trobis la praderia fantàstica de gorgònies que pel tipus de fons t'esperaries trobar. I com que baixar a 53m no és cap passejada, avisem primer a en Delfí de què potser no en trobarem.

Dit això baixem!

Les aigües són molt tèrboles fent difícil veure'ns entre nosaltres si no fos pels focus que portem. De fet la visibilitat és tan dolenta que quasi xoquem contra una fantàstica praderia de gorgònies!

Es nota que es tardor perquè hi ha un creixement d'algues. Sí, a la tardor amb el refredament de les aigües hi ha un moviment vertical dels nutrients dins de la columan d'aigua cosa que els fa accessible a les algues i per això creixen tant. També fa que en trobem algunes penjades de les gorgònies com si les embrutessin, però a part de l'efecte estètic, les gorgònies es troben en un estat de salut immillorable!

Uf! Em quedat la mar de bé davant el Delfí, ja,ja!


diumenge, 9 d’octubre del 2011

Tornant a visitar la praderia més propera a Blanes


Avui el Ninu enfila cap a la praderia més propera a Blanes que es troba a 50m de profunditat. Sí, ja hi hem anat abans, però la zona és tan extensa que decidim explorar-ne l'extrem nord.

Finalment un dia d'aigües clares! L'espectacle de gorgònies esdevé senzillament embriagador. Ens posem a fer el mostreig de les gorgònies i per la zona descobrim per primera vegada que n'hi ha un parell de mortes. Ja tenim una nova pregunta a la llista: sempre les hem trobat amb molt bona salut, què els hi ha passat a aquestes?

Praderia de gorgònia vermella (Paramuricea clavata)
Gorgònia vermella morta.

diumenge, 2 d’octubre del 2011

Havíem dit que hi tornaríem...


Dia assoleiat i tranquil que amb el Ninu ens permet anar a veure aquell "castell de gorgònies" que només vàrem poder divisar el passat 17 de setembre. I la veritat que l'espera s'ho valia!
Gorgònies fantàstiques que coronen unes roques aplanades amb bona visibilitat per poder-les gaudir! Si no són les més grans que hem vist fins ara, poc n'hi deu faltar!
 
 

dissabte, 1 d’octubre del 2011

I més sorra!

Com dèiem al principi del mostreig tot i que la sorra no faci tanta gràcia per la monotonía del paisatge, si volem tenir una idea complerta del conjut de l'àrea d'estudi què millor que fer una ullada a la zona de sorra l'altra extrem de la zona de mostreig?

Aquesta vegada és en Dídac del Blanes-Sub qui ens dóna un cop de mà. Som a tocar de Tossa de Mar i baixem a 56m de profunditat. L'aigua enguany li està costant refredar-se així que estem a gust a més la visibilitat és bona.

Aquí també el fons és de grapissar: sorra gruixuda amb trossets de petxines trencades. No hem vist cap estrella de mar de sorra però en canvi tenim aquesta altra sorpresa: un Cerianthus! És un tipus d'anèmona i la seva boca està composada per aquest tentacles que surten d'aquesta mena de tub. El diàmetre del tub feia més de 20cm. Tot i que per a aquesta espècie no és molt, si tenim en compte que venim de veure només sorra amb alguna algueta per sobre, trobar un Cerianthus és un espectacle!
Això sí, quan t'hi acostes amaga de seguida els tentacles dins del tub!

Cerianthus membranaceus.