diumenge, 12 de març de 2017

Punt 355 (-30 m) El Templet

Avui que el dia acompanya, anem al Templet, 30 metres de profunditat, davant del Jardí Botànic "Mar i Murtra". Una immersió clàssica dels veterans del CESC de Calella on encara no havíem baixat. La veritat que la visibilitat no acompanya: 2-3 metres. 

 Només arribar al fons, ens trobem amb una petita praderia de l'esponja Axinella polypoides


Que també serveix de suport a un crinoïdeu. El veieu?




I aquí ho teniu més gran.  Es tracta d'un parent de les estrelles de mar.
Ara està de cacera i té els braços ben desplegats. Però quan se'n va a 
dormir es replega, semblant a una carxofa.

També destacar aquests ascidis blancs. L'espècie de la fotografia
és colonial: cada dos foradets corresponen a un individu. D'altres
espècies viuen de forma individual. Vistos de lluny semblaven
ous de dinousaure! 



La secció de peixos comença amb el cabot d'alga (Gobius cruentatus)


Segueix amb el tord rogenc (Symphodus mediterraneus)


Una pastanaga (Labrus mixtus)


I en un forat hi ha 2 caps rojos (Scorpaena scrofa), el petit es veu bé, però el gran està molt ben camuflat... Ja l'heu trobat?


I abans de pujar no podíem deixar de fotografiar aquesta Axinella polypoides de mig metre!!!


I com sempre a dalt, amb la mar plana o moguda ens espera la Maru!

Salut!


diumenge, 8 de gener de 2017

Punt 18 (-52 m) Comencem l'any entre gorgònies grogues

Per estrenar l'any hem tornat al punt 18 (-52m) al mig d'un bosc de gorgònies grogues.
Encara que hem trigat casi una hora per arribar al punt, l'esforç ha valgut la pena.


Un cop al fons trobem les gorgònies grogues que estan totes amb els pòlips oberts!  


Si algú n'està familiarizat, veurà que els pòlips d'aquestes gorgònies són una mica més robusts dels de les gorgònies vermelles. Es per aixó que suspitem que és una altra espècie. Properament esperem aclarir això!!! 

I com podeu veure, es tracta d'un petit jardí, amb gorgónies de especies (suposem) diferents, anemones incrustants, esponges i tunicats. 

Per acabar des de S'Agulla us desitjem un Feliç 2017!!!


diumenge, 30 d’octubre de 2016

Punt 150 (-38m) Enredats!

Aquesta és una d'aquelles immersions que no voldries veure mai. Ja saps que la probabilitat és alta, però no t'ho vols creure fins que hi ets davant. És en aquesta situació que ja sí toca moure fils, discreció, grans dosis de diplomàcia, mà esquerra, deixar clar que tan fa qui siguin els culpables, hi ha un problema i junts podem solucionar-lo!
Malauradament, fins ara, tots els esforços han estat en va.

Es tracta del punt 150. Un tros de barra rocosa que sobresurt del fons marí al llarg d'un centenar de metres entre les platges de Fenals i Treumal a 38m de profunditat . Té una alçada d'uns 2 metres, plena de forats perquè peixos de tota mena hi trobin el seu cau. Ja hi havíem estat al gener 2014 i al juny de l'any passat, però no teníem bones fotos, així que hem pensat que estaria bé tornar-hi, i...
DESASTRE!

Tota la barra i, quan diem tota, volem dir absolutament TOTA està coberta per una xarxa!
Es tracta d'una teranyina.
Hi hem anat un parell de vegades per poder-ho documentar millor i aquí en teniu una mostra.








 A jutjar per l'estat de colonització de la xarxa és evident que no fa gaire d'aquesta desgràcia.


Després mires les dades al Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca (DARP): als darrers 10 anys la flota pesquera artesanal de Blanes s'ha reduït a menys de la meitat. 

Ni ens sorprèn.

D'acord, és només una xarxa, és només una barra, però també ÉS UN ALTRE BON PUNT DE PESCA QUE S'HA MORT.

I ja ho veieu, sense buscar responsables, només volem restaurar un fons marí ja molt explotat i ni tan sols n'hem pogut parlar.

Nosaltres, en qualsevol cas, no desistim i qui ho desitgi ens pot contactar a info@sagulla.org

Salut!

Punt 350 (-52m) Un jardí molt groc!

Matí tranquil que cal aprofitar ja que la tardor la tenim a sobre!
Enfilem la Maru cap a cala Canyelles (Lloret de Mar) al punt 350, profunditat 52m.
Es tracta d'una zona rocosa de més d'un quilòmetre de llargada que sobresurt de la sorra aquí i allà.
Profunditat de Secchi: 18m
Baixem!

Quin munt de gorgònies grogues!!!

Però al contrari del què pot semblar a la fotografia anterior,
tot aquest "jardí" necessita de roca on agafar-se.
A la zona de sorra no hi poden créixer aquests "arbrets"

També hi trobem alguna gorgònia vermella (Paramuricea clavata),
aïllada. Però avui volem centrar l'atenció en les "herbetes taronges".

Es tracta d'uns ascidis pedunculats del gènere Pycnoclavella.
A la imatge se'n veuen de blancs i taronges.

Potser aquest altre parent, que no té peduncle us resultarà més
familiar. Es tracta del Ciona edwardsi popularment conegut
com a budell.

I d'altre parents prefereixen viure fent pinya, tot formant una colònia.
Malauradament no sabem identificar el de la imatge. 
S'accepten propostes!

Continuem explorant la roca sempre acompanyats de forcadelles
(Anthias anthias), alguna variada (Diplodus vulgaris) i si us fixeu
a la roca veureu que hi sobresurt una banyeta. Es tracta d'una
llagosta (Palinurus elephas) que té un any de vida.

I per acabar una altra incògnita. Aquesta juliola (Coris julis) 
no trobeu que té una coloració particular? 
Ens fa l'efecte que és la varietat atlàntica... CONTINUARÀ...

I cap a la Maru falta gent!

Salut!



diumenge, 18 de setembre de 2016

Punt 19 (-54m) Superesponges!

Dia tranquil i soleiat que no dubtem a aprofitar. Enfilem al punt 19, un petita roca davant de cala Canyelles (Lloret de Mar) a 54m de profunditat.
Profunditat de Secchi: 16,8m Es nota que arriba la tardor i poc a poc hi ha més pláncton!
Baixem!

Es tracta d'un aflorament rocós d'un 20m de llargada. Les forcadelles
(Anthias anthias) aquesta vegada enlloc de donar-nos la benvinguda
es diria que es preguntaven què fer amb aquest fil de pescar abandonat.

I aquest cap roig (Scorpaena scrofa) fa tota la cara de voler posar
una reclamació...

I el què ja comença a sar habitual són aquests draps ben grossos!


I aquest congre (Conger conger) que sembla que no tingui ganes
de sortir a veure aquest espectacle. Si més no està ben acompanyat
per aquesta gamba netejadora.

A aquestes profunditats no és difícil veure gorgònies. Quan la roca
és més aviat aplanada trobem extension de la gorgònia vermella
(Paramuricea clavata). Avui en canvi, la roca està més fragmentada
que fa que en trobem poques, més aviat petites, però molta varietat!
A la fotografia la versió groga de P. clavata tot i que nosaltres
continuem sense tenir clar que realment ho sigui...

Versió vermell i groga de la mateixa espècie de gorgònia. Les
branques que semblen filferros tenen els pòlips tancats (les "floretes"
per on s'alimenta). Mentre que les branques amb aspecte més flonjo
tenen els pòlips oberts. Si la mireu de prop, en aquesta part hi ha
branquillons ben blancs. Aquests estan morts. Així que no gaudeix
de massa bona salut.

A la imatge una gorgònia rosada (Eunicella verrucosa)

I a més de les ja comentades, també tenim la gorgònia blanca
(Eunicella singularis)

Però el què sí que ens ha sorprès és trobar tantes esponges de grans
dimensions! Es tracta de l'orella d'elefant (Spongia lamella). La què hi ha 
a l'esquerra de la imatge fa 50cm de diàmetre.

I aquí dues més. La de la dreta a més té una estrella de mar de cistell
(Astrospartus mediterraneus) agafada a la seva base. 
Es tracta d'una esponja molt elàstica, qualitat molt apreciada 
comercialment sigui per a pulir el vidre com per alguns terrissaires! 
Aquests s'ajuden d'aquesta esponja per mantenir el fang humit quan 
treballen al torn ja que les sintètiques se'ls hi desfan massa fàcilment!
 I darrerament també se'l considera un objecte decoratiu.

I nosaltres que tornem cap a la Maru que fa fred! (13ºC)

diumenge, 11 de setembre de 2016

Punt 184 (-38m) Dia sorprenent!

Matí tranquil i calurós, acabem de tornar de les vacances i preferim reemprendre l'activitat amb una immersió de "reciclatge". Enfilem cap al punt 184, davant de la platja gran de Lloret de Mar a 38m de profunditat.
Profunditat de Secchi: 21'4m
Baixem!

Trobem de seguida aquesta roca d'uns 20 metres de llargada
envoltada de tres cues (Anthias anthias)

Amb molts forats on esperem trobar moltes sorpreses...

Bé, les primeres sorpreses no animen gaire... Que si aquesta
ampolla...

Fils de pescar abandonats. I aquest drap, què hi fa?

I el què ens acaba de rematar el dia: una pila de tovalloletes
d'un sol ús. I després diuen que són degradables...

Però no desistim i aquí tenim el primer habitant inesperat: un
cabot d'alga (Gobius cruentatus). Tot i que la bibliografia diu
que ja és la seva profunditat habitual, per nosaltres és només
la segona vegada que en trobem a tanta profunditat.

I aquesta caracola tan ben posada amb una banyeta que en
surt... Finalment coneixerem el seu habitant?

Doncs, no! Aquest xufanc (Dardanus arrossor) ja se l'ha apropiat! 
Es distingeix dels bernats ermitans que us hem descrit en altres
ocasions per les bandes que té a les seves pinces. Els altres hi tenen
un munt de pèls i punxes! És la primera vegada que en veiem.

De cop i volta notem que ens arriba una massa d'aigua més 
calenta que la segueixen aquestes cànteres (Spondyliosoma 
cantharus)

Seguits per aquests gerrets (Spicara smaris). Són aquests
peixos petits allargats amb una taca fosca al costat. Es distingeixen
de les xucles per ser més allargats. També és la primera vegada
que en veiem!

I tornant als forats, aquesta morena (Muraena helena) treu el
cap.

Però no és l'única. Sabeu veure'n una altra en aquesta imatge?

Qui decidiament no té ganes de visites és aquest congre (Conger conger)!
Una mica més i ens passem de llarg i pas perquè sigui petit!

I després d'aquesta immersió tan sorprenent tornem cap a la Maru falta gent!
Salut!