diumenge, 11 de setembre de 2016

Punt 184 (-38m) Dia sorprenent!

Matí tranquil i calurós, acabem de tornar de les vacances i preferim reemprendre l'activitat amb una immersió de "reciclatge". Enfilem cap al punt 184, davant de la platja gran de Lloret de Mar a 38m de profunditat.
Profunditat de Secchi: 21'4m
Baixem!

Trobem de seguida aquesta roca d'uns 20 metres de llargada
envoltada de tres cues (Anthias anthias)

Amb molts forats on esperem trobar moltes sorpreses...

Bé, les primeres sorpreses no animen gaire... Que si aquesta
ampolla...

Fils de pescar abandonats. I aquest drap, què hi fa?

I el què ens acaba de rematar el dia: una pila de tovalloletes
d'un sol ús. I després diuen que són degradables...

Però no desistim i aquí tenim el primer habitant inesperat: un
cabot d'alga (Gobius cruentatus). Tot i que la bibliografia diu
que ja és la seva profunditat habitual, per nosaltres és només
la segona vegada que en trobem a tanta profunditat.

I aquesta caracola tan ben posada amb una banyeta que en
surt... Finalment coneixerem el seu habitant?

Doncs, no! Aquest xufanc (Dardanus arrossor) ja se l'ha apropiat! 
Es distingeix dels bernats ermitans que us hem descrit en altres
ocasions per les bandes que té a les seves pinces. Els altres hi tenen
un munt de pèls i punxes! És la primera vegada que en veiem.

De cop i volta notem que ens arriba una massa d'aigua més 
calenta que la segueixen aquestes cànteres (Spondyliosoma 
cantharus)

Seguits per aquests gerrets (Spicara smaris). Són aquests
peixos petits allargats amb una taca fosca al costat. Es distingeixen
de les xucles per ser més allargats. També és la primera vegada
que en veiem!

I tornant als forats, aquesta morena (Muraena helena) treu el
cap.

Però no és l'única. Sabeu veure'n una altra en aquesta imatge?

Qui decidiament no té ganes de visites és aquest congre (Conger conger)!
Una mica més i ens passem de llarg i pas perquè sigui petit!

I després d'aquesta immersió tan sorprenent tornem cap a la Maru falta gent!
Salut!

diumenge, 21 d’agost de 2016

Punt 11 (-53m) Dia de llunes!

Aprofitant que l'aigua és ben calentona ens animem a provar un punt que ens havia quedat al tinter: l'onze, una roca aplandada d'uns 50m de llargada davant de la platja de Lloret de Mar.
Profunditat: 53 m
Baixem!

Aigües transparents com només es veuen a l'agost i gaudint del 
color de forcadelles (Anthias anthias) al seu màxim explendor!

I comencem l'exploració mirant pels forats d'aquesta roca aplanada.
A la imatge, aquesta mena de dits blancs són una posta de calamar.

I aleshores la sorpresa: un peix lluna (Mola mola) ENORME!!!
Malauradament al tenir la càmera en mode macro ens ha quedat
desenfocada. Llàstima!!!!

Però encara hem estat a temps de fer-li aquesta altra quan s'allunyava.
De fet és sobretot a la primavera que se'n veuen prop de la costa surant
a l'aigua posats de costat. Quan t'hi acostes comencen a moure les seves
petites aletes laterals per posar-se drets i després es capbussen.
Hi ha qui els anomena bots, per aquesta manera de surar com si es 
tractés d'una petita embarcació. I encara més curiós és el seu nom 
en anglès sunfish, "peix-Sol", per aquestes genes de prendre el Sol 
que tenen i no peix lluna com fem nosaltres!

Per no ser menys aquesta morena (Muraena helena) es deixa
veure desafiant.

Aprofitem avui per comentar sobre aquestes algues roges. Com 
ja hem dit en anteriors ocasions, no les mencionem gaire perquè
cal mirar-les a la lupa per acabar-les d'identificar. Però sí que volem 
destacar com a aquesta profunditat dominen els vermells, 
inclús per les algues!

Tampoc ens en podem estar de mencionar les gorgònies que hem
trobat. Per una banda, aquesta versió groga de la gorgònia vermella 
Paramuricea clavata

I per l'altra, aquesta Callogorgia verticillata. 

I nosaltres que tornem cap amunt que aquí baix fa molt fred, 12ºC!
Salut!

diumenge, 14 d’agost de 2016

Punt 122 (-45m) Bonítols i museu de la pesca

Matí que semblava tranquil i ens decidim per explorar la barra rocosa que hi ha davant de la platja gran de Lloret de Mar. De fet fa com dos terrasses i ens decidim per la segona, més allunyada de la costa i més profunda (45m).
Baixem!

Doncs el què semblava un matí tranquil ha resultat no ser-ho tant,
hi ha tanta corrent que fins i tot les forcadelles (Anthias anthias) es
posen a recer!

Tot i ser una roca gran, plena de forats, el paisatge és desolador:
ni un peix que fes més de 10 cm, ni una sola morena, cap congre per
no dir meros i corballs...
Només un museu de la pesca d'arts abandonats i això que la paret
fa uns 5 metres ben bons de desnivell!
A la imatge una nansa

Caps gruixuts. Si pitgeu sobre la imatge també veureu a l'esquerra
un fil de pescar ben recent

Altres fils de pescar que ja hi porten més temps i comencen a ser 
colonitzats

I no ens queda més remei que fixar-nos en coses més petites, com
aquest fals corall (Myriapora truncata) decorat amb una posta
de llimac de mar. De fet, no té res de corall, ja que li manquen les
floretes (pòlips) al llarg de les branques que els caracteritzen. Sinó 
que es tracta d'un briozou. Coincideixen en què són organismes
colonials, però en aquest cas l'aparell bucal es troba al final de les
"branques". Si cliqueu sobre la imatge veureu que a les branques centrals
en surten una mena de "paraigües"; es tracta del lofòfor, composat per
per un grapat de tentacles peluts que li permeten captar l'aliment. 
Res a veure amb els 8 tentacles urticants de coralls i gorgònies 
que normalment us ensenyem! 

Alguna llagosteta (Palinurus elephas) de primer any

I finalment un habitant habitual en aquest tipus d'entorn, una
mòllera roquera  (Phycis phycis). Això sí, tot i ser ben jove
a jutjar per l'estat de la seva pell, sembla que ja ha tingut més
d'un problema...

I com si d'un joc de pistes es tractés, de camí cap al fondeig trobem
aquest ou que suposem de rajada

I quan ens disposem a pujar ens passen per sobre aquests bonítols!

Tot i passar-nos a tota velocitat, en aquesta fotografia encara se'n
poden distingir les ratlles que té al dors

I cap a la Maru falta gent, que amb el corrent que hi ha tampoc
és de les immersions més relaxades que hem fet!

Salut!


diumenge, 24 de juliol de 2016

Punt 15 (-54m) Bosc de gorgònies grogues!

Matí tranquil però amb previsió que el garbí començarà a bufar d'hora. Així que ens hem llevat més d'hora que de costum i hem enfilat cap al punt 15. Una zona de petites roques aplanades, a 54m de profunditat, davant de cala Canyelles (Lloret de Mar).

Com que la mar ja es comença a remoure ni tirem el disc de Secchi.
Baixem!

Al costat del fondeig ja veiem part d'aquesta roca aplanada quasi coberta
per sediment. Hi trobem un habitual d'aquestes profunditats, l'estrella
de cistell (Astrospartus mediterraneus) amb els seus braços entortolligats.

I esponges amb forma de càlix (Spongia lamella) de grans dimensions.

I al costat aquest espectacle desolador d'unes grans gorgònies
mortes... I de la del centre en penja un preciós llimac de mar,
Dondice banyulensis. El veieu?

Una mica més enllà, veiem una altres "gorgònies mortes"...
Que al mirar-ho millor resulta que es tracta de xarxes abandonades!
Són caps ben gruixuts d'alguna xarxa i es mantenen erectes perquè 
porten boyes en forma de donut com la de la fotografia.
Ja ho veieu amb tanta colonització ens havien ben confós!


I aquí teniu part de la xarxa que hi va lligada.

Resseguint la roca ens sorpèn trobar aquesta anemone de sorra
(Condylactis aurantiaca). Tot i que a la bibliografia diu que se'n
poden trobar fins als 50m, nosaltres és la primera vegada que en
veiem.

Observem molts llimacs de mar, sobretot d'aquests tan grossos,
el Felimare picta. 

De cop i volta ens veiem envoltats de forcadelles (Anthias anthias),
els petits peixos rosats amb què sovint us diem que ens donen la 
benvinguda quan arribem a les roques profundes.
Aquest cop sembla que hagin arribat amb retard, però just aleshores
és quan veiem que tenim davant tot un bosc de gorgònies grogues!
Teòricament es tracta de la variant completament groga de la gorgònia
vermella (P. clavata). Però darrerament a la bibliografia ja s'està parlant
que potser es tracti d'una Paramuricea macruspina. Nosaltres sempre
hem vist que els seus pòlips són més grossos.
Us en tindrem al corrent!

Mentres, perquè pugueu fer la comparació, també hem trobat 
una Paramuricea clavata solitària. Amb una altra estrella de 
cistella a sobre. Malauradament té els pòlips amagats (la mena
de "floretes" per on s'alimenta). Tot i així per classificar les gorgònies
el què realment es mira, a part de la seva genètica, són les espícules.
Es tracta d'una mena de "costelletes" que tenen per dins. Són de 
formes variades semblants a escuradents acabats amb serra. Cada 
espècie té 7 o 8 formes que la defineixen, però per veure-les
ens cal prendre una mostra per mirar al microscopi que no tenim!

I per acabar el mostrari de gorgònies d'avui, aquesta Callogorgia
verticillata. Tot i ser molt més flexible que les gorgònies anteriors,
fixeu-vos que al mig hi ha una posta de calamar. I és que en aquest
punt, els llocs elevats van molt buscats!

Salut!


diumenge, 17 de juliol de 2016

Punt 322 (-26m) Llimacs de mar i gambetes!

Avui tot i continuar fent un temps esplèndid, les previsions indiquen que cap a migdia es pot aixecar mar, així que decidim quedar-nos més a prop de Blanes. Enfilem la Maru a l'alçada de la platja de Fenals (Lloret de Mar). Volem resseguir la barra ja detectada amb els punts 320 i 321 que es troba sobre els 26 m de profunditat.

Avui hi ha una mica de corrent, així no llancem el disc de Secchi, ja no caurà vertical sota nostre.
Baixem!


Vaja, el què semblava un caient resulta que és un graó
de sorra. Pero aquesta gorgònia blanca (Eunicella singularis) 
ja ens confirma que sota hi ha roca.


Bé trobem sorra amb alguna pedreta petita. Avancem en el sentit
dels punts ja visitats i comencen a aparèixer roques més grosses.
A la imatge aquests rogers (Mullus surmuletus) que no tenen 
ganes de visites.

Més enllà una roca ja de 6m de llargada ens crida 
l'atenció tot aquest peix ben petit que hi ha arran de terra.

Bé, no passarem a la història per aquesta fotografia, però ens hem
dedicat a mirar de prop aquest núvol per descobrir que no són
peixos sinó gambes! 
Fixeu-vos que tenen els ulls que els hi surten del cap i un
 "nas" ben llarg!
(Pitjant sobre la imatge la veureu més gran)

Com que avui tot és petit ens hem posat a resseguir amb més 
paciència les roques. De cop i volta veiem el què sembla una
fulla morta es mou. Ens n'adonem perquè sota és ben taronja. 
Es tracta d'un llimacs de mar ben curiosos, Platydoris argo.
A la fotografia se'ls distingeix bé, però sense flaix són marró
fosc, fent que es mimetitzin molt bé amb l'entorn.
Al contrari d'altres espècies ben acolorides que trobem al mar,
aquests s'assemblen més als seus "cosins" terrestres.
I fixeu-vos en aquesta mena de carxofa que tenen són les 
seves brànquies per on respira!

I si voleu saber com són les seves postes d'ous aquí les teniu!
És aquesta mena de cinta groga del centre de la imatge. 
I ja heu vist la "parella feliç" que hi ha al costat?
Curiosament en tots dos casos sembla que un mossegui la cua
de l'altre...

I encara que sembli impossible, en aquestes 4 pedretes de no res
també he trobat restes d'arts de pesca!

De fet fa tant de temps que hi són que hi ha crescut de tot a sobre
i aquests reietons (Apogon imberbis) aprofiten per amagar-s'hi.

I nosaltres cap a la Maru falta gent! 
Salut!