dimecres, 6 de setembre de 2017

Punt 380 (-52 m) Visita als Jardins...

Abans d'anar de vacances voliem fer una visita a un nou punt dels Jardins. I ja que el temps acompanyava el segon torn ha anat al Punt 380, 52 metres, davant de Cala Canyelles.
El punt és una roca molt fragmentada i com era d'esperar hem trobat exemplars aïllats de les tres  gorgònies més freqüents.


La gorgònia vermella Paramuricea clavata 

La gorgònia groga Paramuricea sp. (nosaltres pensem que es Paramuricea macrospina, pero s'ha de confirmar)

I la gorgònia rosada Eunicella verrucosa

I mirant be les fotos, en aquesta gorgònia hem trobat una baby estrella de cistell (Astrospartus mediterraneus

I una petita porcellana (Simnia spelta) que s'alimenta de pòlips de gorgònies 

Aquí podem veure una estrella de cistell gran a sobre de l'esponja canelobre Axinella polypoides

 O a sobre de la roca

I perquè us en feu una idea de la sensació de jardí que tenim quan baixem en aquests fons us deixem aquestes fotos 
 Veieu la morena (Muraena helena)?
 Però potser la foto que millor resumeix la sensació de jardí sigui aquesta: una multitud d'esponges canelobre (Axinella polypoides) plantades 

I per acabar parlant d'esponges, no podia faltar l'orella d'elefant (Spongia lamella)
Aquesta fa més de 40cm de diàmetre!

Ups! Ja podem tornar corrents que el garbí s'ha aixecat abans del què esperàvem. Salut!!!



dilluns, 14 d’agost de 2017

P129 (-37m) De safari pel JuanCa Point!

Matí esplèndid que estaria bé aprofitar per anar a algun punt allunyat, però després de l'espectacle de la setmana passada no podem evitar preguntar-nos si els bonítols encara són per aquí. Així que decidim repetir la zona, però una mica més al sud al JuanCa Point. I la veritat que ara se'ns fa ben difícil de resumir!!!
Baixem!

La roca continua estan colonitzada per les mateixes espècies

I destaquen pel seu color les anemones incrustants grogues (Parazoanthus axinellae)



Quan mires en detall no pots evitar pensar que per a certs organismes els hi és ben bé igual viure mirant cap amunt com cap per avall. Com per exemple aquesta parella de vaquetes suïsses (Peltodoris atromaculata). Es tracta dels dos llimacs de mar que hi ha a l'esquerra de la imatge

I un parell d'exemples de cucs de tub que ens mostren els seus aparells bucals amb forma de ventall. El de la imatge és Myxicola aesthetica que és particularment petit. Si mireu a sobre n'hi ha un altre que ja s'ha amagat dins del seu tub blanc

I aquests altres cucs de closca (Serpula vermicularis) que en aquest cas han aprofitat els conductes filtradors d'aquesta esponja per amagar el seu tub. Així que quan amaguen el plomall ni podem sospitar la seva presència!

Unes puntetes de neptú (Reteporella grimaldii) semblen decorar aquest sortint de la roca

I abans que s'amagui, hem aconseguit fotografiar aquest esquerp reietó (Apogon imberbis)


Alguna llagosteta (Palinurus elephas) treu el nas. Sembla que s'estigui queixant de tanta alga muscilaginosa que es resisteix a desaparèixer. I és que enguany l'aigua és molt calenta, 19ºC, tot i la profunditat a la què ens trobem

Però no us penseu que tot han estat bestioletes petites. Aquesta senyora morena (Muraena helena) aprofitant tanta alga ha decidit amagar-s'hi!

I aleshores han aparegut aquesta parella de tords negres (Labrus merula). Les poques vegades que hem tingut el plaer de veure'ls sempre ens han defugit

Avui en canvi, pot ser perquè estaven en parella, s'han mostrat molt tranquils. Així que hem pogut admirar la seva excepcional capacitat per maniobrar amb aquestes aletes pectorals tan rodones que tenen. Aquí en teniu un exemple!

I quan ja semblava que ho havíem vist tot, han tornat a aparèixer els bonítols (Sarda sarda)!!! I aquesta vegada amb alguns membres més grandets! I novament teníem la càmera en mode macro, així que ens haurem de conformar amb aquesta imatge!

I així que han marxat, com per art d'encanteri han començat a sortir de no sabem pas on, una allau de seitons (Engraulis encrasicolus). Això sí, ens haureu de creure, ja que amb tantes emocions no hem pensat a canviar la configuració de la càmera!

I després d'aquest espectacle, en quin estat us imagineu que està la roca?
Doncs ja ho veieu, la plaga de tovalloletes d'un sol ús ja hi ha arribat!

Acompanyada d'un munt de fils de pescar...

I sí, novament una altra xarxa fantasma

A jutjar per el tipus de malla fa tot l'efecte de tractar-se d'una altra teranyina. Sembla que se'ns torna a girar feina...

I ara sí, pugem dalt de la Maru que amb tant "safari" encara se'ns acabarà l'aire.
Salut!

dissabte, 5 d’agost de 2017

Punt 128 (-37m) Morenes, bonítols i espets!

Matí idíl·lic: Sol, mar plana, sense corrent a la superfície, les previsions diuen que el garbí bufarà ben entrat el migdia... Ideal per anar a un punt allunyat. Però la veritat que membres de S'Agulla estem provant equips nous, així que ens decidim per fer una immersió més a prop de casa. Ens dirigim al punt 128. Es tracta d'una barra rocosa de davant la platja de Fenals (Lloret de Mar). Profunditat 37m.
Baixem!

Això és el que nosaltres veiem sempre que comencem
una immersió. Hem llançat un fondeig que consisteix en
un pes lligat a una boia i el què veieu a la foto és el cap
que els uneix. Així que només saltar a l'aigua no veiem
mai el fons, sinó que es tracta d'anar seguint el fil.

Normalment les sorpreses no comencen fins que no arribem a baix,
però avui la festa ha començat ja a 18m. Un grup de bonítols (Sarda
sarda) ben jovenets ens han començat a envoltar! Així que hem
hagut de frenar la baixada per poder gaudir de l'espectacle!

Es tracta d'una roca molt colonitzada

On en algunes zones hi predomina el corall solitari groc (Leptopsammia
pruvoti).

I en d'altres l'anemone incrustant groga (Parazoanthus axinellae).
Aquestes no tenen un aspecte tan gelatinós com les anteriors.

I mentre érem entretinguts per bitxos petits han tornat a passar els
bonítols. Malauradament teníem la càmera en mode macro i ens
haurem de conformar amb aquestes imatges borroses. ARGH!!!

Aprofitant tantes distraccions, aquest pop (Octopus vulgaris)
ha decidit sortir a fer una passejada

I aquesta morena (Muraena helena) s'ha confiat tant que li hem
pogut fer aquesta foto de ben a prop. Fixeu-vos quines dents
més fines que té!

També hi hem trobat alguna llagosteta petita (Palinurus elephas)


Aquesta anemone de tub (Cerianthus membranaceus) té més de
100 tentacles que l'ajuden a captar l'aliment

Malauradament aquí tampoc ens escapem dels fils de pescar.
(El peix ataronjat és una pastanaga, Labrus mixtus)


O tapes de gelat...

I ja de camí de pujada, a 21m, un banc d'espets (Sphyraena
sphyraena)! Fixeu-vos bé a la fotografia, nosaltres som incapaços
de comptar-los!

I ara sí, cap a la Maru falta gent!

Salut!

diumenge, 30 de juliol de 2017

Punt 149 (-38m) Un lloc complicat per viure-hi...

Aprofitem el bon temps i avui tornem a sortir. Punt 149 es tracta d'un tram de la barra que hi ha davant de la platja de Fenals. Profunditat 38m. Baixem!

 La immersió d'avui no comença explicant que hi ha un núvol
de forcadelles (Anthias anthias) que ens donen la benviguda
perquè a aquesta profunditat no n'hi ha pas tantes i es barregen 
amb les castanyoles. Però sí que n'hem trobat un grapat 
acompanyant aquesta morena (Muraena helena). La veieu?

I aquí una companya que no ens treu l'ull de sobre!

En aquesta zona també ha arribat l'alga muscilaginosa que ho 
està cobrint tot. Al centre de la imatge una mà de mort (Alcyonium
acaule) que també és un parent de les gorgònies però de consistència
més tova

I perquè no sigui dit, un testimoni de gorgònia blanca (Eunicella 
singularis)

Avui aprofitem per presentar-vos un cuc una mica curiós del gènere
Polycirrus. Tot i viure dins d'un tub, l'única cosa que en veiem són
aquest munt de filmanets que li serveixen per captar l'aliment.
Síííí´, d'acord, molt més bonic el cuc de la dreta (Protula tubularia)
que amb aquest plomall ens indica que està de cacera!

També trobem alguna llagosta petita (Palinurus elephas) acompanyada
d'aquesta pastanaga (Labrus mixtus). Per la coloració pot ser un juvenil
o una femella.

Explorant els forats trobem aquest petit cap-roig (Scorpaena scrofa)

I a jutjar per l'estat d'aquesta mòllera roquera (Phycis phycis) la vida
per aquí no sembla gaire fàcil

I no us penseu, just al costat hi ha un escull
antiarrossegament!

 Bé, cal dir que alguns organismes sí que el consideren
un bon lloc per incrustar-s'hi!

Tot i així no ha evitat que s'hi acumulin un bon feix de fils
de pescar

O que hi arribin aquestes tovalloletes d'un sol ús, on entre tots
s'hauria de poder evitar!

Ups! Ja és hora de pujar dalt de la Maru. S'ha aixecat garbí i no hi haurà segon torn...
Salut!