diumenge, 14 d’agost de 2016

Punt 122 (-45m) Bonítols i museu de la pesca

Matí que semblava tranquil i ens decidim per explorar la barra rocosa que hi ha davant de la platja gran de Lloret de Mar. De fet fa com dos terrasses i ens decidim per la segona, més allunyada de la costa i més profunda (45m).
Baixem!

Doncs el què semblava un matí tranquil ha resultat no ser-ho tant,
hi ha tanta corrent que fins i tot les forcadelles (Anthias anthias) es
posen a recer!

Tot i ser una roca gran, plena de forats, el paisatge és desolador:
ni un peix que fes més de 10 cm, ni una sola morena, cap congre per
no dir meros i corballs...
Només un museu de la pesca d'arts abandonats i això que la paret
fa uns 5 metres ben bons de desnivell!
A la imatge una nansa

Caps gruixuts. Si pitgeu sobre la imatge també veureu a l'esquerra
un fil de pescar ben recent

Altres fils de pescar que ja hi porten més temps i comencen a ser 
colonitzats

I no ens queda més remei que fixar-nos en coses més petites, com
aquest fals corall (Myriapora truncata) decorat amb una posta
de llimac de mar. De fet, no té res de corall, ja que li manquen les
floretes (pòlips) al llarg de les branques que els caracteritzen. Sinó 
que es tracta d'un briozou. Coincideixen en què són organismes
colonials, però en aquest cas l'aparell bucal es troba al final de les
"branques". Si cliqueu sobre la imatge veureu que a les branques centrals
en surten una mena de "paraigües"; es tracta del lofòfor, composat per
per un grapat de tentacles peluts que li permeten captar l'aliment. 
Res a veure amb els 8 tentacles urticants de coralls i gorgònies 
que normalment us ensenyem! 

Alguna llagosteta (Palinurus elephas) de primer any

I finalment un habitant habitual en aquest tipus d'entorn, una
mòllera roquera  (Phycis phycis). Això sí, tot i ser ben jove
a jutjar per l'estat de la seva pell, sembla que ja ha tingut més
d'un problema...

I com si d'un joc de pistes es tractés, de camí cap al fondeig trobem
aquest ou que suposem de rajada

I quan ens disposem a pujar ens passen per sobre aquests bonítols!

Tot i passar-nos a tota velocitat, en aquesta fotografia encara se'n
poden distingir les ratlles que té al dors

I cap a la Maru falta gent, que amb el corrent que hi ha tampoc
és de les immersions més relaxades que hem fet!

Salut!


diumenge, 24 de juliol de 2016

Punt 15 (-54m) Bosc de gorgònies grogues!

Matí tranquil però amb previsió que el garbí començarà a bufar d'hora. Així que ens hem llevat més d'hora que de costum i hem enfilat cap al punt 15. Una zona de petites roques aplanades, a 54m de profunditat, davant de cala Canyelles (Lloret de Mar).

Com que la mar ja es comença a remoure ni tirem el disc de Secchi.
Baixem!

Al costat del fondeig ja veiem part d'aquesta roca aplanada quasi coberta
per sediment. Hi trobem un habitual d'aquestes profunditats, l'estrella
de cistell (Astrospartus mediterraneus) amb els seus braços entortolligats.

I esponges amb forma de càlix (Spongia lamella) de grans dimensions.

I al costat aquest espectacle desolador d'unes grans gorgònies
mortes... I de la del centre en penja un preciós llimac de mar,
Dondice banyulensis. El veieu?

Una mica més enllà, veiem una altres "gorgònies mortes"...
Que al mirar-ho millor resulta que es tracta de xarxes abandonades!
Són caps ben gruixuts d'alguna xarxa i es mantenen erectes perquè 
porten boyes en forma de donut com la de la fotografia.
Ja ho veieu amb tanta colonització ens havien ben confós!


I aquí teniu part de la xarxa que hi va lligada.

Resseguint la roca ens sorpèn trobar aquesta anemone de sorra
(Condylactis aurantiaca). Tot i que a la bibliografia diu que se'n
poden trobar fins als 50m, nosaltres és la primera vegada que en
veiem.

Observem molts llimacs de mar, sobretot d'aquests tan grossos,
el Felimare picta. 

De cop i volta ens veiem envoltats de forcadelles (Anthias anthias),
els petits peixos rosats amb què sovint us diem que ens donen la 
benvinguda quan arribem a les roques profundes.
Aquest cop sembla que hagin arribat amb retard, però just aleshores
és quan veiem que tenim davant tot un bosc de gorgònies grogues!
Teòricament es tracta de la variant completament groga de la gorgònia
vermella (P. clavata). Però darrerament a la bibliografia ja s'està parlant
que potser es tracti d'una Paramuricea macruspina. Nosaltres sempre
hem vist que els seus pòlips són més grossos.
Us en tindrem al corrent!

Mentres, perquè pugueu fer la comparació, també hem trobat 
una Paramuricea clavata solitària. Amb una altra estrella de 
cistella a sobre. Malauradament té els pòlips amagats (la mena
de "floretes" per on s'alimenta). Tot i així per classificar les gorgònies
el què realment es mira, a part de la seva genètica, són les espícules.
Es tracta d'una mena de "costelletes" que tenen per dins. Són de 
formes variades semblants a escuradents acabats amb serra. Cada 
espècie té 7 o 8 formes que la defineixen, però per veure-les
ens cal prendre una mostra per mirar al microscopi que no tenim!

I per acabar el mostrari de gorgònies d'avui, aquesta Callogorgia
verticillata. Tot i ser molt més flexible que les gorgònies anteriors,
fixeu-vos que al mig hi ha una posta de calamar. I és que en aquest
punt, els llocs elevats van molt buscats!

Salut!


diumenge, 17 de juliol de 2016

Punt 322 (-26m) Llimacs de mar i gambetes!

Avui tot i continuar fent un temps esplèndid, les previsions indiquen que cap a migdia es pot aixecar mar, així que decidim quedar-nos més a prop de Blanes. Enfilem la Maru a l'alçada de la platja de Fenals (Lloret de Mar). Volem resseguir la barra ja detectada amb els punts 320 i 321 que es troba sobre els 26 m de profunditat.

Avui hi ha una mica de corrent, així no llancem el disc de Secchi, ja no caurà vertical sota nostre.
Baixem!


Vaja, el què semblava un caient resulta que és un graó
de sorra. Pero aquesta gorgònia blanca (Eunicella singularis) 
ja ens confirma que sota hi ha roca.


Bé trobem sorra amb alguna pedreta petita. Avancem en el sentit
dels punts ja visitats i comencen a aparèixer roques més grosses.
A la imatge aquests rogers (Mullus surmuletus) que no tenen 
ganes de visites.

Més enllà una roca ja de 6m de llargada ens crida 
l'atenció tot aquest peix ben petit que hi ha arran de terra.

Bé, no passarem a la història per aquesta fotografia, però ens hem
dedicat a mirar de prop aquest núvol per descobrir que no són
peixos sinó gambes! 
Fixeu-vos que tenen els ulls que els hi surten del cap i un
 "nas" ben llarg!
(Pitjant sobre la imatge la veureu més gran)

Com que avui tot és petit ens hem posat a resseguir amb més 
paciència les roques. De cop i volta veiem el què sembla una
fulla morta es mou. Ens n'adonem perquè sota és ben taronja. 
Es tracta d'un llimacs de mar ben curiosos, Platydoris argo.
A la fotografia se'ls distingeix bé, però sense flaix són marró
fosc, fent que es mimetitzin molt bé amb l'entorn.
Al contrari d'altres espècies ben acolorides que trobem al mar,
aquests s'assemblen més als seus "cosins" terrestres.
I fixeu-vos en aquesta mena de carxofa que tenen són les 
seves brànquies per on respira!

I si voleu saber com són les seves postes d'ous aquí les teniu!
És aquesta mena de cinta groga del centre de la imatge. 
I ja heu vist la "parella feliç" que hi ha al costat?
Curiosament en tots dos casos sembla que un mossegui la cua
de l'altre...

I encara que sembli impossible, en aquestes 4 pedretes de no res
també he trobat restes d'arts de pesca!

De fet fa tant de temps que hi són que hi ha crescut de tot a sobre
i aquests reietons (Apogon imberbis) aprofiten per amagar-s'hi.

I nosaltres cap a la Maru falta gent! 
Salut!



dissabte, 16 de juliol de 2016

Punt 161 (-51m) Bonítols!

Matí esplèndid que cal aprofitar sí o sí! Enfilem al punt 161, a la banda nord de la platja gran de Lloret de Mar a 51m de profunditat.
Profunditat de Secchi: 21,6m Ja estem deixant enrere la primavera i millora la visibilitat.
Baixem!

Es tracta d'un conjunt de roques amb molts forats i
molt colonitzades

Ens crida l'atenció  la quantitat d'esponges canelobre (Axinella
polypoides) que trobem. Algunes fan més de 30cm.

Avui tenim un bon assortiment d'estrelles de mar. A la imatge una
estrella vermella (Echinaster sepositus)

Una estrella de mar ataronjada (Hacelia attenuata) que es distingeix
per aquests petits forats que ressegueixen els seus braços de dalt a 
baix

I l'estrella de mar de cistell (Astrospartus mediterraneus) que, al
contrari de les anteriors, realment es tracta d'una ofiura. Les ofiures
en general tenen els braços molt més prims i esvelts que les estrelles
de mar; però en aquest cas té els braços compostos per totes aquestes 
ramificacions que, quan surten a caçar, estiren completament fent
una autèntica xarxa.

Ens girem i distingim aquesta massa d'aigua tèrbola que se'ns
acosta...

I aleshores ens passa aquest batalló per sobre!
Que, què són???

Aquí els teniu, bonítols (Sarda sarda)!
Si feu clic sobre la imatge veureu millor com el cap té forma cònica,
una boca molt grossa i sobretot que el dors el té ratllat amb bandes
fosques. 

I nosaltres que tornem cap a la Maru amb la sensació que ens
ha passat un tren per sobre.

Salut!


diumenge, 3 de juliol de 2016

Punt 321 (-27m) Una grívia i no estem somiant!

Matí assolellat amb mar com un plat ni que sigui per donar la contraria a les previsions meteorològiques! Però avui la mar enganya, quina correntada! De fet ni tirem el disc de Secchi perquè no caurà vertical sota nostre.

Això no vol dir que a baix no s'hi pugui estar bé, però decididament no es dia per fer descompressions llargues! Les descompressions són les parades que fem abans de sortir de l'aigua per alliberar el nitrogen que se'ns ha ficat al cos degut a la pressió que l'aigua fa sobre nostre. A més profunditat, més pressió, més nitrogen que hem absorbit i per tant, més a poc a poc haurem de sortir per evitar cap embòlia gasosa.

Així que enfilem al punt 321. És abans d'arribar a Fenals (Lloret de Mar), ja fora de la nostra zona d'estudi a 27m de profunditat. La vàrem trobar per casualitat de camí de tornada a port. Es tracta d'una formació rocosa petita (uns 10m de llargada) envoltada de sorra. Amb tan poca profunditat encara podrem fer una bona mitja hora de fons sense que calgui fer cap parada de descompressió.
BAIXEM!

 A aquesta profunditat, res de forcadelles (Anthias anthias) donant-nos
la benvinguda... A aquesta profunditat tot és VERD!!!

Sobre la sorra, cobrint petites pedres com la formació rocosa més
gran que hem vingut a veure són recobertes d'algues.
Malauradament per identificar-les la majoria suposa treure-les de
l'aigua i mirar-les a la lupa i/o microscopi. Així que no us podem dir
què són. Excepte en alguns casos com la boina (Codium bursa)
de la imatge.

Aquesta vegada a més de veure castanyoles (Chromis chromis)
variades (Diplodus vulgaris), trobem oblades (Oblada melanura)!
Les primeres són petites i fosques, les segones tenen dues 
franges verticals negres, mentre que les terceres es caracteritzen
per una sola taca negra just abans de la cua. Totes tres espècies són
ben habituals prop de la platja i amb ulleres i tub es poden veure.
Però per nosaltres és excepcional trobar les oblades, és la primera 
vegada que les veiem! Segons la bibliografia, diguem que estan
força al límit de la profunditat on els hi agrada ser...

La part alta de la roca principal està coberta per l'alga Halimeda
tuna. Però on són totes les esponges que estem tan acostumats
a veure a les nostres immersions?

En aquesta ocasió caldrà explorar els forats i esquerdes, 
al ser menys il·luminades, les algues no hi estan a gust i d'altres
 organismes colonitzen l'espai rocós.

I en aquests llocs el reietó (Apogon imberbis) li agrada amagar-se.
Si us fixeu a la imatge anterior també n'hi ha un!

I la veritable sorpresa del dia és aquesta grívia (Labrus viridis)!
Si us fixeu en el seu nom científic de "cognom" es diu viridis, per
dir que és verd. Bé aquesta espècie ja li van els ambients verds,
plens d'algues o les praderies de Posidonia oceanica. Però resulta
que també pot tenir aquesta coloració taronja com la de la imatge!
Però el què ens ha sorprès més són les seves dimensions, tenint en
compte que sota seu és ple de fils de pescar, sembla impossible
que s'hagi arribat a fer tan gran!

I nosaltres que tornem dalt de la Maru, que tot i que aquí a baix quasi no hi ha corrent no sabem com està la cosa a superfície. Salut!


dissabte, 25 de juny de 2016

Punt 184 (-38m) L'Aquari!

Ja mitjanament refets de la revetlla de Sant Joan decidim fer una immersió menys exigent que la darrera. Enfilem al punt 184. Es tracta d'una zona rocosa abans d'arribar a la platja de Fenals (Lloret de Mar) a 38 metres de profunditat.

BAIXEM!

La roca està fortament colonitzada i presenta forats de grans 
dimensions que convidarien a més d'un mero a fer-s'hi la "casa"

De meros res! Però no podem evitar meravellar-nos de la gran
varietat d'organismes que entapissen les seves parets.
Aquí en teniu una mostra!

Però potser que comencem a fer honor al nom amb el què hem 
decidit batejar aquest punt. A la imatge un dels "guardians" d'aquesta
roca, un cap roig o polla (Scorpaena scrofa) com en diem a Blanes.

Més arran de terra aquests rogers o molls de roca (Mullus surmuletus)
que es distingeixen dels molls de fang per les ratlles que té a la primera
aleta dorsal i per  tenir el morro més punxegut. I si aneu al mercat també 
trobareu que són més cares!
Però no us penseu, a Sardenya per exemple, prefereixen les de fang i
per tant, les de roca són les barates. I és que sobre gustos no hi ha res
escrit!

Un banc de variades (Diplodus vulgaris), no ha parat de venir-nos
a veure. Cosa curiosa, ja que normalment les veus al arribar i
després es fan fonedisses.

I encara hem quedat més meravellats quan de sobte ens hem vist
envoltats de tot aquest peix petit! 
I què són?

Doncs aquí els teniu, xucles (Spicara maena).
Tot un espectacle!

Malauradament aquest Aquari també té tot d'elements fruit de 
l'activitat humana com aquesta ampolla plena de sorra que no
sabem si feia de plom de la xarxa que té darrera.
I per si teniu cap dubte, els filets de sobre són fils de pescar
tan recents que encara no estan colonitzats.


Esperem que us hagin agradat aquestes fotografies, ja que l'endemà se'ns va inundar la càmera. Així que després de 4 anys de bon servei la nostra Canon G12 ens ha deixat...
I el pitjor del cas és que ja no es fabrica!!!!

Salut!